Ha oblidat la seva clau?
CAT | ESP
Que és CETT Alumni?
21.09.2016

Per què és important la gestió de l’èxit turístic?

El sector turístic ha experimentat un creixement continuat i una profunda evolució i transformació les darreres dècades que l’ha fet esdevenir un dels sectors econòmics que creixen amb una major rapidesa en el món. Un sector global, dinàmic, transversal alhora que integrador, considerat com una indústria hegemònica i potent ben entrat el segle XXI. Havent sobrepassat els mil milions de turistes l’any 2012, les previsions en aquest sentit no mostren un recés pels propers anys en els que es preveu seguir incrementant el nombre de desplaçaments internacionals. Indicadors a l’alça que no fan més que refermar la idea generalitzada de que parlem d’una activitat cabdal a nivell mundial que guarda alhora una estreta relació amb el desenvolupament i prosperitat de les regions. Diversificada, en tant que propícia, l’aparició continua de nous territoris turístics i destinacions emergents. Una dinàmica doncs de creixement que ha suposat que actualment es consideri el turisme, per part de la majoria d’experts, com un motor clau en el progrés socioeconòmic de les regions i els territoris a nivell global.


Molts d’aquests d’espais i destinacions són de caràcter urbà. Els escenaris emplaçats en ciutats han experimentat gran part de l’atracció turística en els darrers 25 anys. És per això que cal i es fa necessari preveure una correcta i òptima gestió de l’activitat.


Paral·lelament, aquesta transformació no es pot entendre sense destacar també la figura delturista contemporani que, per nombrosos factors, ha contribuït i influït al canvi de paradigma del consum i en la concepció global del viatge turístic. Una societat cada cop més predisposada a viatjar, amb major consciència i sensibilitat, on ha arrelat fort conceptes com l’experiència turística i emocions de la mà de la sostenibilitat turística. Un plantejament contemporani, també, de la manera com les destinacions turístiques es posicionen de forma global, gràcies en part a la irrupció de les noves tecnologies en el sector turístic. Nous patrons de comercialització turística, de difusió de la imatge i l’imaginari del viatge, de consum de l’experiència, però sense oblidar tampoc la gestió de la pròpia activitat per part de nous perfils de professionals millor formats i qualificats que han contribuït activament a que aquest canvi fos possible.


La necessitat de planificar i ordenar els efectes que genera l’activitat turística sobre el territori ha estat doncs un fet en les darreres dècades com a resposta d’un desajust ambiental, social i econòmic que el turisme ha manifestat de manera evident. Amb l’articulació de plans i programes que portessin a minimitzar els impactes derivats i protegir el patrimoni i l’entorn, trobar els models desitjables i adequats de desenvolupament turístic, conciliar recursos i interessos, millorar i reforçar el cicle de vida de la destinació, i buscar l’equilibri eficient entre iniciatives privades orientades al turisme.


No es pot deixar de banda que quan es parla d’aquests processos de planificació turísticaes fa des d’una òptica multidisciplinària i transversal, ja que la intervenció de diferents actors en el paradigma de desenvolupament actual resulta essencial. Tant el sector privat com el sector públic han de treballar plegats per resoldre aspectes que tenen un mateix denominador comú. 


El correcte desenvolupament del turisme sobre el territori implica diferents agents que l’han de visualitzar de forma integral, ja que ha esdevingut una activitat econòmica força important per l’economia dels estats: allotjament, transports, activitats, restauració, empreses de mediació, o els mateixos turistes, entre d’altres condicionants. La conciliació de totes les necessitats ha de garantir un desenvolupament just i equilibrat de les regions. En les etapes de gestió i planificació del turisme, doncs, s’ha de tenir en compte laparticipació de tots els agents implicats, procurant trobar el model turístic més ajustat en un escenari turístic cada cop més saturat. Precisament en un moment on s’està arribant a un cert estancament de les destinacions pel que fa a productes i serveis, en els menors detalls, fa que la demanda opti per una opció o una altra.  


La innovació precisament en els processos de planificació ha estat també un element determinant en el panorama actual. Les destinacions passen per un procés de canvi i una profunda necessitat de reconversió i reinvenció del model. És per això que moltes han buscat en la dinamització dels productes existents, renovació d’equipaments, reformulació d’estratègies de comunicació, i el foment de l’ús de les noves tecnologies per al turisme, una manera de renovar el model. 


Entre les estratègies adoptades, moltes recollides convenientment en diferents plans de millora, dinamització i de desenvolupament territorials turístics endegats per les administracions turístiques competents, cada cop hi ha una atenció més especial en els elements d’interacció entre els usuaris i el territori. Fonamentals per entendre la relació que s’estableix en la percepció de l’usuari sobre la destinació que visita, i en la manera que té el gestor d’enquadrar el context per on es mou el visitant.


El paper i tasques que han de desenvolupar els gestors i tècnics turístics locals estan basades en el foment, gestió, creació i promoció de l’activitat turística. El context turístic i econòmic actual, evidencia la clara necessitat d’apostar per la integració de fórmules capaces de conciliar els interessos de les noves demandes i corrents turístiques amb una política de respecte i cura de l’entorn i escenari on es desenvolupin, tot generant uns beneficis socials i econòmics al territori. Aquesta importància del turisme com a fórmula de desenvolupament global i integradora es pot visualitzar i estudiar des de múltiples punts de vista.


Així doncs, en el marc de la gestió turística actual, les destinacions requereixen de l’aplicaciód’instruments que, apart de fomentar la percepció de satisfacció i seguretat al visitant, actuïn com a elements dissuasoris que minimitzin o rebaixin els impactes derivats de l’activitat turística. Principalment aquells vinculats a la saturació i congestió de visitants sobre l’espai, que fomentin l’òptima mobilitat i accessibilitat del turista en un entorn que li és desconegut; ajudant a crear i potenciant nodes secundaris per redistribuir els fluxos a d’altres espais o recursos turístics alternatius i complementaris.


Des del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, considerem vital la formació per tal d’afrontar amb èxit totes les possibilitats que ens ofereix, com hem vist fins ara, la gestió turística de destinacions urbanes arreu del món. Per aquest motiu, el Màster d’Innovació de la Gestió Turística, especialitat Turisme Urbà del Campus CETT-UB, prepara a professionals capaços d’innovar en la gestió de fluxos turístics, la creació eficaç de productes turístics, o que dominin el citymarketing, entre d’altres, per tal de diferenciar-se com a experts en innovació en el sector turístic.

 

Daniel Imbert-Bouchard

Coordinador del Màster d’Innovació de la Gestió Turística, especialitat Turisme Urbà del Campus CETT-UB.



Comentaris (0)

Publicar un comentari: