Fotografia de: El turisme a Barcelona: posicionament i reflexions des del Campus CETT | CETT
Universitat de Barcelona

El turisme a Barcelona: posicionament i reflexions des del Campus CETT

08.05.2019
 
El turisme a Barcelona: posicionament i reflexions des del Campus CETT

Fotografia de: El turisme a Barcelona: posicionament i reflexions des del Campus CETT | CETT










Barcelona, 07.05.2019

Extracte de la intervenció de la Dra. Maria Abellanet i Meya, CEO del Grup CETTa l’Observatori CETT ‘La Barcelona turística als ulls dels candidats’, davant dels candidats a les eleccions municipals del 26 de maig.


 
  •  El principal repte que afronten el sector turístic a Barcelona, i la mateixa destinació, és el seu desenvolupament sostenible des del punt de vista social, cultural, mediambiental i econòmic. Cal que s’hi involucrin àmpliament tots els actors que componen l'activitat turística: administracions, empreses, universitats, sindicats, veïns, i diferents veus de la societat civil, fins i tot els mateixos turistes.
  • Proposem incloure la gestió del turisme dins de la gestió municipal en un sentit ampli i transversal, alineat amb el rol de les ciutats en la Nova Agenda Urbana (NAU) aprovada a Quito (2016) i amb la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
  • Demanem una aposta ferma per aquest sector, una defensa dels seus valors, recuperar el seu lideratge i posicionament internacional, i accions per fomentar la seva transformació en complicitat amb el sector.

Per respondre als reptes i oportunitats de ser una ciutat turística es fa més necessari que mai abordar 5 aspectes fonamentals  
    1. Gestió intel·ligent del turisme, com un element intrínsec a la gestió de la ciutat, amb afectacions compartides amb diferents àrees (seguretat, mobilitat, urbanisme,...), intensificant l’ús de tecnologia i dades per a la gestió.
    2. Millorar i eixamplar la governança participativa. A través del Consell de Turisme i Ciutat i creant o impulsant nous mecanismes addicionals que permetin incorporar altres veus a la governança.
    3. Posicionar novament Barcelona a escala internacional. A través del pla de màrqueting turístic de la destinació Barcelona, promoure un nou relat alineat amb els valors i actius de la destinació i amb la marca de la ciutat, de recent creació.
    4. Trobar un alt grau de complementarietat entre el sector públic i el sector privat, amb compromisos mutus pel desenvolupament d’una ciutat i d’un turisme pròspers i sostenibles.
    5. Coordinació i cooperació amb les diferents administracions públiques, autonòmica, locals, supralocals, i les corporatives (concretament amb la Cambra de Comerç), per garantir la coherència d’actuació i evitar accions contradictòries i duplicitat d’esforços.

  • Entenem que el lideratge de la ciutat i el de les empreses turístiques encara necessita canvis substancials en la forma de treballar conjuntament, posant les persones al centre de les solucions.
  • L'èxit del turisme no només s'ha de mesurar amb els ingressos que se'n deriven, sinó també amb els aspectes quantitatius i qualitatius que en garanteixin la sostenibilitat a llarg termini. Avaluar la sostenibilitat a les ciutats turístiques s'ha convertit en un dels principals reptes de la planificació del turisme urbà.
  • Impulsar l’activitat empresarial, diversificar els sectors d’activitat, innovar i emprendre no ha de ser en detriment dels ciutadans, ans al contrari. Massa sovint s’ha trobat a faltar l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona a l’empresa, i considerem necessari recuperar el diàleg i els vincles per un desenvolupament econòmic de la ciutat. És fonamental que també les empreses entenguin la sostenibilitat com un valor de competitivitat i de perdurabilitat, també de la destinació.
  • L’impost sobre les estades en establiments turístics és un instrument per generar recursos destinats a finançar polítiques turístiques orientades a la promoció, la competitivitat, la qualitat i la sostenibilitat del turisme, i al desenvolupament d’infraestructures i serveis relacionats amb aquest sector d’activitat. L’aplicació de l’impost turístic requereix planificació estratègica per respondre a una visió comuna de la ciutat, del turisme i de les seves prioritats. Queda un ampli marge de millora, tant en la planificació com en retre comptes dels resultats de l’aplicació d’aquests recursos –sigui directament en el sector o en accions generals amb un retorn directe per a tots els ciutadans-.
  • Explorar noves vies, públiques i privades, per incrementar el finançament del turisme. El turisme és una activitat econòmica dinamitzadora d’altres sectors que també formen part de l’economia del turisme i que pensem que podrien ser part de la reflexió i del compromís compartit de generar un major progrés social.
  • En matèria d’habitatge, és clau i ineludible buscar fórmules que permetin que Barcelona sigui una ciutat inclusiva, que pugui mantenir el seu teixit social i la seva identitat cultural pròpia. L’Ajuntament ha d’aportar solucions als problemes d’habitatge, social i assequible, que no es resolen amb el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). És l’hora d’analitzar els impactes -tant positius com negatius- de l’aplicació d’aquest Pla i revisar-lo, si escau.
  •  La ciutat ha de cuidar i cultivar la seva marca, ja que aquesta determinarà la seva prosperitat. Cada vegada estan més alineats els factors que acaben influint en l’elecció de ciutats per viure, estudiar, fer negocis o visitar, de la mateixa manera que ho estan promoció econòmica i turisme. El talent, el capital i el turisme, si es disposa d’una bona reputació i percepció de la marca, flueixen.
  • El relat turístic de la ciutat està pendent d’actualitzar, tot i ser un instrument clau per la promoció de Barcelona i per la connexió amb els diferents segments de turistes desitjats. Pensem que no es pot dubtar més de la importància de la marca i de la promoció, i que ha de ser un relat autèntic i transparent. Estem convençuts que el Consorci Turisme de Barcelona, en el qual hi conflueixen el sector públic i el privat, impulsarà adequadament el nou relat de la destinació Barcelona i promourà la destinació internacionalment.
  • Defensem que es pot trobar un alt grau de complementarietat en com fer les coses conjuntament, sector públic i sector privat, assumint cadascun la seva responsabilitat. Aquesta és la més adequada forma de governança, definint clarament la missió de cada àmbit i organitzant-se en conseqüència. Aquest pot ser un pas molt important per generar tots els consensos necessaris per preservar el turisme, la ciutat, i el progrés social.
 
Moltes gràcies,
 
Dra. Maria Abellanet i Meya
CEO del Grup CETT