A la recerca de la identitat turística catalana

Des de l’arribada d’un règim democràtic a Espanya, i de la posterior instauració de l’Estatut d’Autonomia, Catalunya va saber entendre que les administracions i les empreses havien de sumar esforços i coordinar-se per donar resposta a una activitat amb potencial però que, aleshores, s’enfrontava a una crisi d’imatge considerable, conseqüència del model turístic de masses que el franquisme havia afavorit. 

Amb la celebració l’any 1979 del III Congrés de Turisme de Catalunya (CTC), conegut com el de la transició, es va consolidar una inquietud per gestionar l’autogovern i assolir una autonomia turística a la qual, segons el fundador del CETT i un dels principals impulsors del Congrés, Gaspar Espuña, “calia posar les bases”. 

Precisament aquestes bases són les que es van anar desenvolupant a través de la instauració d’una política turística específica i de l’ordenació jurídica amb què es va fer possible un desenvolupament empresarial ordenat. 

Ja en aquell III Congrés van aparèixer temes que ens són molt familiars i que encara avui ens preocupen com són la conservació de la riquesa natural, l’aprofitament dels recursos a llarg termini o la qualitat dels serveis. No obstant això, també en aquella trobada els experts van posar sobre la taula algunes propostes que s’han anat reforçant i en les quals hem avançat indiscutiblement, com ara la gestió de l’estacionalitat, l’elaboració d’estudis específics i la realització d’anàlisis estadístiques sobre la situació real d’aquesta activitat per a una correcta planificació i presa de decisions. 

Una altra de les qüestions primordials que es van tractar en aquell Congrés és, justament, la formació i la professionalització del turisme, així com la implementació d’aquesta matèria a la universitat catalana. Un àmbit al qual el CETT ha contribuït a través de la creació i transmissió de coneixement i del seu paper actiu com a vincle entre el món acadèmic i les administracions i empreses. 

Així doncs, l’evolució de l’ordenació del turisme i la plena implantació de la formació turística a la universitat, pilars bàsics d’aquest progrés, constitueixen una prova irrefutable del llegat d’aquella cimera. 

Ara bé, és evident que un sector en constant evolució, com és el nostre, requereix que continuem creant coneixement, formant professionals capaços d’adaptar-se als canvis i de generar-los i que donem resposta a les noves necessitats i reptes com són, entre d’altres, la digitalització i la sostenibilitat. Cal, doncs, continuar construint un sector turístic que aporti valor a Catalunya i, per tant, al territori i la ciutadania. Com ja es va reiterar en aquell II Congrés, el que és bo per al territori, també ho és per al turisme. 

---

Podeu llegir l’article complet de la Dra. Maria Abellanet ‘El turisme de la transició, la recerca de la identitat turística catalana’ inclòs en la publicació 100 anys de congressos de turisme de Catalunya.

Imatge: III Congrés de Turisme de Catalunya, 1979 (Font: Arxiu del CETT).