Fotografia de: Especial Dia Mundial del Turisme: El CETT, vincle i transmissor de coneixement del sector | CETT
Universitat de Barcelona

Especial Dia Mundial del Turisme: El CETT, vincle i transmissor de coneixement del sector

25.09.2020
 
Especial Dia Mundial del Turisme: El CETT, vincle i transmissor de coneixement del sector

El turisme és un sector estratègic i un dels principals motors econòmics del nostre país. El CETT contribueix en la creació i transmissió de coneixement, una aportació que es fa palesa en els diferents articles i entrevistes realitzades pels experts del centre, amb la voluntat d’aportar valor als seus àmbits d’expertesa.

La Dra. Maria Abellanet, CEO del CETT, ha parlat en diverses ocasions sobre el context que travessa el turisme i com seguir endavant. En aquest sentit, en una tertúlia a Betevé, ha destacat “dos dels reptes del turisme que, alhora, són els reptes de la ciutat de Barcelona: la sostenibilitat, que incorpora aspectes econòmics, socials, culturals i ambientals, i la cohesió social, que inclou també salvar llocs de treball”. Així, Abellanet ha afegit que “la formació i la recerca són molt importants, és a dir, homologar-nos com a sector que també es fonamenta en el coneixement i en la professionalització de les persones que hi treballen”.

En la mateixa línia, en una entrevista a Smart Travel News, Abellanet ha destacat que “la formació orientada al sector, que integri en el seu programa les necessitats de les empreses i les destinacions turístiques, tindrà un gran valor per donar resposta als desafiaments de l'entorn actual”. Respecte al context actual del sector, Abellanet destaca en un article a La Vanguardia que “estem davant una gran oportunitat per donar un nou enfocament al turisme que volem i integrar realment valors com ara la sostenibilitat, el coneixement o la digitalització”.

El turisme cultural és una altra de les qüestions que els experts del CETT han tractat àmpliament. La Dra. Alexandra Georgescu Paquin, coordinadora del Màster en Innovació de la Gestió Turística en l'especialitat gestió turística del patrimoni cultural i natural, a l’article “El turisme cultural desmaterialitzat en temps de confinament” repassa les iniciatives sorgides durant el període de confinament en l’àmbit cultural. La Dra. Georgescu, juntament amb el Dr. Jordi Arcos Pumarola, professor i investigador del TURCiT (Grup de Recerca en Turisme, Cultura i Territori), reflexionen a l’article “El moviment Urban Sketching, una oportunitat única per viatjar des de casa” sobre la singularitat del moviment USK. “Els dibuixos dels USK expliquen una història i afegeixen significats que ens apropen a l’experiència de l’individu que l’ha realitzat”, afirma el Dr. Arcos Pumarola.

D’altra banda, Marta Conill Tetuà, investigadora del TURCiT i editora de Tourism & Heritage Journal indica a “Una ciutat que inclou des del patrimoni: Ciutat Educadora i turisme” que “les ciutats són, sens dubte, un espai de trobada tant per als seus ciutadans com per als qui les visiten” i afegeix que “el patrimoni pot esdevenir un element mediador entre residents i visitants”.

Així mateix, el Dr. Eugeni Osácar, director de recerca del CETT-UB, al programa Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio ha reflexionat sobre la gestió de l’activitat turística en zones urbanes com Barcelona. En aquest sentit, Osácar ha incidit en que “a Barcelona, hi ha d’haver una aposta cultural molt clara”.

Els experts han reflexionat també al voltant del turisme cinematogràfic. Han parlat, per exemple, de l’auge d’aquest tipus de turisme a Catalunya al Diari ARA, on el Dr. Eugeni Osácar, director de recerca del CETT, ha destacat que “és un territori molt heterogeni, en menys de dues hores pots trobar patrimoni històric, platja i muntanya. I la comunicació és molt bona. Tot això fa que Catalunya sigui molt atractiva”. També han abordat el seu paper com a factor clau de màrqueting per a les destinacions. A l’article, Esther Velasco Ferreiro, professora i investigadora del TURCiT, indica que “el cinema es pot convertir en un mitjà poderós de promoció de les destinacions turístiques; sobretot en aquelles que consideren l'activitat turística com una solució de diversificació per al seu territori”.

La sostenibilitat també sorgeix com un aspecte que cal incorporar en la gestió del turisme. El Dr. Jordi Arcos, professor i investigador del TURCiT, ha publicat un article a l'Organització Internacional del Turisme Social (ISTO) en el qual fa referència al futur del turisme, destacant que “tot i que aquest any i possiblement els pròxims seran complicats per les empreses del sector, el turisme com a activitat no sembla que s’hagi d’extingir en un futur a mig termini”. En aquesta línia,el Dr. José Antonio Pérez-Aranda, director de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, ha participat en un estudi que investiga les diferències entre consumidors en la predisposició a pagar més per allotjar-se a un hotel sostenible. A més, en una jornada organitzada per Turijobs sobre el futur de l’educació en Turisme i Hosteleria, Pérez-Aranda ha incidit en que “el CETT té un gran compromís amb la sostenibilitat, i hem de donar importància als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en el currículum formatiu. El turisme, la societat i tot el món necessita que ens posem a treballar en el compliment dels ODS”.

Per la seva banda, Ramon Serrat Mulà, membre del TURCiT, explica a l’article “Turisme sostenible a les muntanyes del Mediterrani” el Projecte EMbleMatiC, Emblematic Mediterranean Mountains as Coastal destinations of excelence, al qual ha participat el CETT, i que “té l’objectiu de dissenyar i provar sobre el terreny una nova oferta turística, basada en els recursos territorials i humans de les nou muntanyes que han format part del projecte, tot dibuixant una alternativa a l’oferta tradicional del turisme massificat de costa”.

La convivència entre visitants i residents, així com l’ús dels espais de la ciutat, és una qüestió que es va posant a debat regularment, així com l’ús que se’n fa. Marta Conill-Tetuà, a “La ciutat i els seus espais com a punt de trobada”, destaca que “la convivència, el respecte, l’ètica i els valors del civisme són uns dels pilars base per a l’equilibri entre la quotidianitat i les funcions turístiques de l’espai". Així mateix, el Dr. Daniel Imbert-Bouchard, coordinador del Màster en Innovació de la Gestió Turística en l'especialitat de les Destinacions Urbanes, indica a l’article “L’overtourism, a debat” que “l'activitat turística s'ha de planificar des d'una perspectiva integral i responsable, de manera que permeti contribuir, entre altres aspectes, al benestar dels residents i els visitants, al foment d'una bona convivència entre la ciutadania i a la reducció dels desajustos derivats del turisme”. Aurélie Cerdan, investigadora del TURCiT, reflexiona sobre l’encaix del turisme en la qualitat de vida urbana i incideix en que “el desenvolupament turístic en ciutats actua com a catalitzador d'impactes positius: augment de l'oferta cultural i d'oci, generació d'ocupació i beneficis econòmics o revaloració d'elements culturals i tradicions locals”.

Les persones són clau tant per al present com per al futur del turisme, ja que com apunta Nuria Louzao, professora i investigadora del grup de recerca GRATiR, “el factor humà és clau en l’èxit de la gestió d’experiències”, i afegeix que “la capacitat del personal del sector de personalitzar el servei i satisfer les noves necessitats del consumidor esdevé especialment important”. Louzao afirma, a més, a l’article “La recuperació del turisme des de la gestió del talent” que al CETT-UB “la nostra funció és estar alerta als canvis i saber ajustar-nos a les necessitats per donar una millor resposta”.

La recerca en turisme és fonamental per conèixer el sector i prendre decisions basades en dades rigoroses. El CETT i Vodafone han presentat l’estudi “El turisme a l’era post-COVID-19”, que dóna les claus per a la recuperació i tracta els reptes futurs que tenen les companyies. També en el marc de l’aposta del CETT per generar i transferir coneixement expert, el Dr. Oriol Anguera-Torrell, director del GRATiR del CETT-UB (Grup de Recerca en Allotjaments Turístics i Restauració), ha publicat els resultats de l’estudi sobre l’impacte de la COVID-19 al sector hoteler, que analitza com la COVID-19 ha condicionat algunes decisions dels establiments hotelers espanyols a curt, mig i llarg termini.

La Dra. Maria del Pilar Leal Londoño, professora i investigadora del TURCiT analitza en un article els canvis que s’han produït en els hàbits de consum alimentari i turisme durant el període de confinament. “La COVID-19 no només ha incidit en la pràctica turística, sinó també en els hàbits de consum alimentari dels ciutadans”.

El CETT-UB fomenta no només la formació dels professionals del sector, sinó també l’impuls de la recerca aplicada com a font de coneixement científic i de transferència, un element clau en el context actual per a la recuperació i transformació d’aquests sectors. L’activitat de recerca és un dels pilars del CETT-UB, i per això treballa per aportar coneixement als sectors del turisme, l’hoteleria i la gastronomia, amb l’objectiu de contribuir a l’excel·lència d’aquests àmbits.

Alguns exemples en són el III CETT Smart Tourism Congress Barcelona, projecte vinculat a la Càtedra UB de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT, una plataforma per generar i compartir coneixements al voltant dels reptes i oportunitats que ha ocasionat la crisi sanitària de la COVID-19 per a la gestió intel·ligent de destinacions i empreses.

El paper de vincle i transmissor de coneixement del CETT entre el món acadèmic i el sector ha estat també decisiu a l’hora de convertir-se en membre de la Junta Directiva de Membres Afiliats de l’Organització Mundial del Turisme (OMT).

Categories
Turisme Dia Mundial del Turisme CETT recerca