Serveis en línia
INICI > Notícies > Observatori CETT: Els representants a l’alcaldia de Barcelona presenten models turístics antagònics per la ciutat

Observatori CETT: Els representants a l’alcaldia de Barcelona presenten models turístics antagònics per la ciutat
07/05/2019  

· S’han tractat qüestions com el posicionament de la marca Barcelona, la definició del seu model, el turisme des d’una perspectiva econòmica i la seva relació amb les noves tecnologies

· La regularització dels habitatges turístics, el top manta o la seguretat ciutadana, alguns dels principals reptes que afronten els candidats

· El dret a decidir, element clau a l’hora de pactar i formar govern

L’Observatori CETT “La Barcelona turística als ulls dels candidats” s’ha celebrat aquest matí al Campus CETT-UB. Una primera taula rodona de la campanya electoral dedicada a posar en comú els reptes de present i de futur que afronta el model turístic a Barcelona. Durant la trobada, s’han debatut qüestions com quin ha de ser el posicionament de la marca Barcelona, la definició del seu model turístic, el turisme des d’una perspectiva econòmica i la seva relació amb les noves tecnologies.

Abans però de començar amb el debat, la Dra. Maria Abellanet, CEO del Grup CETT, ha volgut expressar la visió i posicionament del Campus CETT com a referent formatiu i experts del sector turístic. “Des del Grup CETT defensem que es pot trobar un alt grau de complementarietat en com fer les coses conjuntament, sector públic i privat, assumint cadascun la seva responsabilitat i; al nostre entendre, aquesta és la forma de governança més adequada”.

El debat ha comptat amb la representació plural dels principals partits polítics que es presenten a les properes eleccions per a l’Ajuntament de Barcelona: Elsa Artadi, candidata per Junts per Catalunya; Montserrat Ballarín, candidata núm. 4 pel Partit dels Socialistes de Catalunya; Josep Bou, candidat pel Partit Popular; Jordi Graupera, candidat per Barcelona és Capital; Jordi Magrinyà, candidat núm. 2 per Candidatura d’Unitat Popular; Miquel Puig, candidat núm. 3 per Esquerra Republicana de Catalunya; Janet Sanz, candidata núm. 3 per Barcelona en Comú; i Francisco Sierra, candidat núm. 5 per Barcelona pel Canvi-Ciutadans.

Els principals reptes del turisme de Barcelona, a debat

Els representants de les diferents forces polítiques han presentat les seves propostes pel desenvolupament turístic de la ciutat i han coincidit en afirmar que la marca Barcelona és una marca forta i ben posicionada internacionalment, però que s’ha de treballar diàriament amb la col·laboració del sector públic i privat i obrint-se també a la ciutadania. Per Jordi Graupera, candidat per Barcelona és Capital, “la ciutat comtal corre el risc de perdre la seva autenticitat, ja que existeix una massificació turística en el centre de la mateixa” proposant, alhora, distribuir el turisme geogràficament per tot el territori català. Tanmateix, ha volgut recordar que “els actes terroristes en altres ciutats europees ens han beneficiat en el nombre de visitants, però que hem de tenir en compte que quan aquestes estiguin totalment de tornada, haurem de tenir clar que la nostra diferència sigui qualitativa i no de competència de preus”.

Els convidats a la taula rodona organitzada pel Campus CETT-UB també han destacat que el turisme és fonamental per a l’economia de Barcelona, però que el seu model ha de ser sostenible des del punt de vista mediambiental i també per a la convivència entre els visitants i els barcelonesos. Com ha destacat Elsa Artadi, candidata per Junts per Catalunya, les mesures que ha portat a terme Barcelona en Comú durant el seu mandat en relació a la regularització dels pisos turístics, “ja estaven fetes per nosaltres i l’únic que ha fet Ada Colau és seguir amb aquesta feina”. Tanmateix i, en referència al Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) que regula la implantació d'establiments d'allotjament turístic, Artadi ha assenyalat que “el propi PEUAT ha provocat que hi hagi un narco-solar on hi hauria d’haver un hotel”. Per la seva banda, Janet Sanz, candidata núm. 3 per Barcelona en Comú, ha volgut destacar que, precisament, “ha estat gràcies al PEUAT, que actualment hi ha 30 llicències que s’estan tramitant” i, en reprimenda a la Generalitat, ha afegit que “el propi reglament que afecta al model turístic fa 4 anys que el tenen retingut”. Finalment, ha afirmat que “la millor estratègia és desenvolupar models urbans de sostenibilitat per a que Barcelona segueixi sent una ciutat cultural que no aposti per ser un parc temàtic”.

Respecte a aquesta convivència entre turisme i barcelonins, Jordi Magrinyà, candidat núm. 2 per Unitat Popular, ha dit que des de la CUP, “preferim parlar de ‘barrifilia’ i d'amor als nostres barris, i mai de turismofòbia”, remarcant però que “la indústria turística només fa que ofegar i aprofitar-se dels ciutadans”.

El turisme, clau per a l’economia de la ciutat comtal

L’Observatori CETT s’ha iniciat amb la presentació d’un recull de dades objectives i contextualitzades que constaten un tancament del 2018 molt positiu per al turisme de Barcelona, amb 15,8 milions de visitants, dels quals més de 12 milions procedien de mercats internacionals (+ 4,3% respecte de 2017) i van fer despeses per valor de 13.420 milions d’euros (+ 6,9% respecte de 2017), segons dades del Gremi d’Hotels de Barcelona facilitades per Turisme de Barcelona. En turisme de congressos, Barcelona Convention Bureau ha posat recentment de manifest que la ciutat també ha aconseguit xifres rècord, amb més de 1.400 reunions i de 584.000 delegats a Barcelona, la qual cosa ha suposat un impacte econòmic de més de 1.900 milions d’euros per a la capital catalana.

Ressaltant en tot moment la seva figura com empresari, Josep Bou, candidat pel Partit Popular, ha afirmat amb rotunditat que “per generar prestigi i riquesa, s’ha de posar en primera línia als propis empresaris del sector”. Tanmateix, ha negat que les declaracions de Miquel Puig, candidat núm. 3 per Esquerra Republicana de Catalunya, fossin certes quan s’ha referit a l’afectació del turisme al PIB per càpita, posant exemples com les Illes Balears o Lloret de Mar.

Montserrat Ballarín, candidata núm. 4 pel Partit dels Socialistes de Catalunya, ha instat directament Elsa Artadi a donar explicacions sobre la taxa/impost turístic preguntant-li “es tracta d’una taxa o d’un impost? El que vostès han fet és generar un impost i la Generalitat és l’única que té la competència per a fer-ho i, per tant, és il·legal. No poden assolir aquesta competència”.

Francisco Sierra, candidat núm. 5 per Barcelona pel Canvi-Ciutadans, ha afirmat que “Manuel Valls es compromet a acabar amb el top manta en 90 dies”, una dada que ha generat la sorpresa entre la resta de candidats i el públic. Alhora, s’ha mostrat taxatiu davant les moratòries del govern d’Ada Colau que han acabat provocant la marxa a Madrid de cadenes hoteleres de luxe com el Hyatt o el Four Seasons”.

Una qüestió decisiva per a la campanya electoral

El balanç anual de creixement positiu del turisme, però, també suposa importants reptes que han de saber gestionar el/la futur/a alcalde/ssa i el seu equip de l’Ajuntament de Barcelona, que es decidirà en les eleccions del proper diumenge 26 de maig. Reptes mediambientals lligats al canvi climàtic i a les emissions de CO2 derivades dels avions que arriben i surten de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat​ i de l’elevat consum d’electricitat per part dels visitants; problemes de convivència entre els turistes i els ciutadans, ja que el turisme massiu suposa l’auge d’activitats il·legals (com robatoris que incrementen la inseguretat a la ciutat) i accions incíviques (com soroll i ocupació indeguda de l’espai públic) que afecten sobretot barris com La Barceloneta i Ciutat Vella, o també l’increment dels preus de lloguer i venda dels pisos i la dificultat que tenen els mateixos barcelonins per trobar habitatges assequibles.

Pactes per formar Govern

En ser preguntats pel periodista i moderador, Josep Puigbó, en referència a les possibles aliances amb altres partits en cas que fossin necessàries per governar, el factor clau i diferenciador ha estat el posicionament de cada partit respecte del dret a l’autodeterminació. Per la seva banda, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular i Barcelona pel Canvi-Ciutadans han avançat que no hi ha possibilitat de pacte amb partits separatistes. Així, Sierra afirmava de manera contundent que no pactaran amb “populistes ni amb aquells que no estiguin disposats a passar per l’anella de la Constitució”.

Per la seva banda, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular, i Esquerra Republicana de Catalunya, posen com a condició per generar possibles pactes el respecte als independentistes. En aquest sentit, Miquel Puig ha estat taxatiu quan ha afirmat que “mai pactarem amb partits que practiquin la catalanofòbia”. Finalment, Barcelona és Capital, ha afirmat que “les converses i possibles negociacions haurien de ser des de ja públiques i que estan disposats a parlar amb qualsevol d’aquests partits sempre que tinguin propostes positives per Barcelona”.

Galeria de fotos

Debat íntegre a Youtube

Agenda
 
Utilitzi el següent formulari per a enviar la direcció d'aquesta pàgina a un amic:

El teu nom: *
El teu email: *
El email del teu amic: *
Comentaris: 
Direcció web:  /cenrec/noticies/noticia.aspx?idNoticia=381627

Per motius de seguretat, introdueix els dígits mostrats en la següent imatge:
:  [Demanar una altra imatge]
CENTRE DE RECURSOS. GRUP CETT. 2014