Serveis en línia
INICI > Notícies > Reflexions sobre el COVID-19 i la indústria turística catalana

Reflexions sobre el COVID-19 i la indústria turística catalana

17/04/2020  

Al llarg de les darreres setmanes, algunes veus han apuntat a una recuperació gradual de la indústria turística que, en el millor dels casos, podria tornar al nivell pre-COVID-19 durant els primers mesos de 2021 (es pot consultar, per exemple, un resum de les prediccions que fa la prestigiosa consultora Deloitte aquí o aquí). La pregunta que ens hem de fer, però, és fins a quin punt aquestes prediccions poden ajustar-se al que succeirà. Òbviament, aquest tipus d’estimacions es fan amb la voluntat d’ajudar les empreses del sector a reduir la incertesa sobre les possibles conseqüències del COVID-19 i a planificar la duresa dels mesos que venen.

Tanmateix, aquests estudis estan fets a partir d’uns supòsits, d’unes conjectures, sobre fets que, a dia d’avui, encara són molt imprevisibles i, per tant, es fa difícil creure a ulls clucs aquestes prediccions. D’altra banda, considero que hi ha tres factors que seran clau i que marcaran el que esdevindrà a la indústria turística catalana en els propers mesos: possibles canvis en els hàbits de consum turístic, l’evolució de l’economia global i la reputació de la nostra destinació.

En primer lloc, és important tenir en compte què passarà amb els hàbits de consum turístic. En els mesos posteriors al desconfinament és probable que una part de la població mundial senti desconfiança per mantenir el comportament turístic que tenia abans del COVID-19. No obstant això, serà determinant observar si els hàbits de consum turístic estaran afectats per un xoc passatger o si experimentaran unes alteracions dràstiques i perllongades en el temps. Aquí tindrà un paper fonamental l’evolució que seguirà el COVID-19 en les properes setmanes i els possibles rebrots que sembla que es poden produir a partir de la propera tardor i fins que no arribi la desitjada vacuna. El que acabi succeint en aquest comportament de consum turístic afectarà el mercat turístic mundial i, com no podia ser d’una altra manera, el català.

En segon lloc, és cabdal veure què succeirà amb l’economia a nivell mundial i, sobretot, la dels països emissors de turisme cap a Catalunya. Si intentem fer una analogia amb la crisi financera del 2008, podem extreure’n conclusions errònies. Durant els anys següents a l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008, la majoria de països del nostre entorn se’n van poder sortir amb més rapidesa i eficàcia que l’Estat espanyol. Aquest fet, combinat amb la inestabilitat política de destins substitutius com Tunísia o Egipte, va fer que el nombre de turistes provinents de països veïns pugés com l’escuma a Catalunya i a la resta de l’Estat i que el turisme es convertís en un dels principals motors per superar la crisi. Tanmateix, les dades que acaba de publicar l’FMI (veure aquí) fan preveure una crisi econòmica mundial amb uns efectes en un curt període de temps superiors a la crisi financera del 2008. Taxes negatives de creixement del PIB d’entre 6,5 i 7,5 % en països com Regne Unit, Alemanya, França o els Estats Units, que alhora són els principals emissors de turisme cap al mercat català, fan pronosticar conseqüències devastadores en els propers mesos. Això no obstant, el mateix FMI preveu que durant el 2021 el PIB d’aquests països creixerà amb taxes de fins al 5,2 %. Sigui com sigui, l’evolució que segueixin aquestes economies serà determinant per al mercat català.

En tercer lloc, la reputació que quedi de la gestió que està fent l’Estat espanyol després de la crisi serà decisiva per tal que el mercat català continuï essent una atracció de turisme internacional. Fins al moment, les dades posen en evidència la gestió que s’ha fet de la crisi que, al meu parer, no ha estat a l’altura de les circumstàncies. Tot sembla indicar que el confinament va arribar massa tard i, a hores d’ara, Espanya ja està al podi dels països amb més morts per milió d’habitants (veure aquí). Per al futur de la indústria turística catalana serà fonamental acabar millor del que s’ha començat la gestió de la crisi sanitària.

Així doncs, hem de mantenir-nos expectants i veure com l’evolució d’aquests tres factors –hàbits de consum turístic, economia global i reputació de la destinació–, així com la seva interrelació, determinaran el futur de la indústria turística catalana. Mentrestant, serà fonamental que els governs apliquin mesures que ajudin les empreses del sector a sobreviure els següents mesos. Cal no oblidar que una gran part de les empreses del sector turístic català són petites i mitjanes i no estan preparades per suportar molts mesos sense ingressos. Per tant, mentre duri el confinament –imprescindible, de moment– i els mesos difícils que el seguiran, els governs haurien de fer tot el possible per evitar problemes de liquiditat que aboquessin una gran part d’aquestes empreses a abaixar la persiana definitivament. Així mateix, és important recordar que res fa pensar que la gent vulgui renunciar a una de les pràctiques més enriquidores de la vida: descobrir nous indrets, noves cultures, gràcies al turisme. En aquest sentit, el mercat català, tard o d’hora, continuarà tenint molt a dir-hi, ja que ni el clima, ni el territori, ni el nostre patrimoni turístic, ni els grans professionals de la nostra indústria (sempre que el govern els ajudi) continuaran situant-se on eren abans de la irrupció d’aquest virus.

Dr. Oriol Anguera-Torrell,  director del grup de recerca GRATiR (Grup de Recerca en Allotjaments Turístics i Restauració)

Fotografia: Aeroport del Prat de Barcelona (autoria: Pop9000)


Agenda
 
CENTRE DE RECURSOS. GRUP CETT. 2014