Josep Font Redondo, professional de vendes internacionals i CETT Alumni: “El que et limita no és el teu punt de partida sinó la disposició a moure't”
Josep Font, CETT Alumni, comparteix una trajectòria internacional que l’ha portat de l’hoteleria a la consultoria, de Barcelona a Cambodja. Un recorregut marcat per l’adaptació i la resiliència.
Josep Font, graduat en Turisme i Direcció Hotelera, va iniciar la seva carrera en el sector hoteler i d’esdeveniments abans d’especialitzar-se en màrqueting, vendes i desenvolupament de negoci. Després de passar per experiències als Estats Units, els Països Baixos i Àsia, actualment lidera operacions i l’activitat comercial a escala internacional des de Cambodja, en el sector de la seguretat i la defensa, on gestiona mercats a l’Àsia-Pacífic, l’Orient Mitjà, Europa i l’Amèrica del Sud.
1. Ens agradaría que et pressentessis (el teu nom, d’on ets, què vas estudiar, etc.)
Em dic Josep Font Redondo, sóc de Barcelona i vaig estudiar el Grau en Turisme i Direcció Hotelera al CETT. L'últim any de carrera el vaig fer a Tailàndia, d'intercanvi a la Srinakharinwirot University, i al tornar vaig marxar un any als Estats Units a treballar en un hotel a Colorado. Quan vaig tornar a Barcelona vaig decidir pivotar: vaig fer el Màster en Marketing Management a ESADE i vaig treballar en consultoria de vendes i transformació digital per al sector farmacèutic. Poc després vaig tornar a marxar, aquest cop a Països Baixos, i d'allà a Àsia. Actualment treballo en una empresa especialitzada en esdeveniments del sector de seguretat i defensa, gestionant operacions comercials i desenvolupament de negoci a l'Àsia-Pacífic, Orient Mitjà, Europa i Amèrica del Sud. És un camí poc convencional per a un graduat en turisme — però haver après a moure'm en contextos culturals molt diferents, que és exactament el que vaig poder fer gràcies el CETT, tant a l'intercanvi, com en els EUA, és el que m'ha permès operar en mercats on molts altres professionals no saben com entrar.
2. Què et va motivar a triar el CETT per formar-te?
A l’acabar el batxillerat tenia clar el que buscava, encara que no sabia exactament com s'anomenava: volia una carrera enfocada al tracte amb les persones, que m'obligués a aprendre idiomes, que m'obrís la porta a treballar a altres països i que tingués una component de pràctica real. La carrera de Turisme al CETT reunia tots aquests elements. A més, el CETT tenia una reputació molt bona: professors que eren professionals actius del sector, una xarxa alumni potent i una orientació pràctica que altres universitats no oferien de la mateixa manera.
3. Com va ser la teva experiencia CETT?
L'experiència CETT va ser formativa en molts sentits. Els projectes en grup em van forçar a comunicar i defensar idees en altres idiomes i a aprendre a treballar amb perfils molt diferents, una habilitat que en entorns internacionals és imprescindible.
De totes les pràctiques, les de l'Hotel Arts de Barcelona van ser les més exigents. És un entorn d'alta demanda on els estàndards no baixen i els errors es paguen ràpid. Allà vaig aprendre el que vol dir treballar de veritat sota pressió, i és una lliçó que m'ha acompanyat en totes les posicions que he tingut després.
Però el que recordo amb més afecte és la gent. Al CETT vaig construir amistats que continuen fins avui, i això, amb el temps, val tant o més que qualsevol contingut acadèmic.
4. Ens podries parlar de la teva trajectòria laboral des que vas acabar els estudis al CETT, passant per les tevas pràctiques fins a día d’avui?
Vaig començar amb pràctiques en F&B i atenció al client, però molt aviat vaig veure que el que m'apassionava era la part comercial i l'emprenedoria. Durant els estudis, amb dos companys del CETT, vam fundar The Outcast Events, un projecte d'organització d'esdeveniments que em va donar el primer contacte real amb el que significa construir alguna cosa des de zero.
L'any en què vaig acabar la carrera vaig marxar als Estats Units a treballar en un hotel a Colorado, i en tornar vaig fer el Màster en Marketing Management a ESADE. A l’acabar el màster, vaig passar per Novartis, on vaig tenir el primer contacte seriós amb vendes B2B, marketing i transformació digital. Posteriorment vaig col·laborar amb Unlimited Thinking, una consultora de vendes i marketing per al sector farmacèutic fundada per la Clara Cano, una professional de qui vaig aprendre molt i que continua fent créixer l'empresa el dia d'avui.
El 2022 vaig unir-me a NCT Consultants als Països Baixos, una empresa especialitzada en l'organització d'esdeveniments i consultoria per al sector de la defensa i seguretat a escala global. Vaig entrar com a Sales Consultant i en menys de dos anys vaig progressar fins a Director Asia i de Ventes, obrint i gestionant l'oficina regional a Phnom Penh, Cambodja, amb responsabilitat sobre mercats de l'Àsia-Pacífic, Orient Mitjà, Europa i Amèrica del Sud.
5. Els teus primers rols van estar vinculats a F&B, events i atenció al client, com et van ajudar aquestes experiències a desenvolupar una base sòlida professional?
Aquests rols em van donar alguna cosa que no s'aprèn en una aula: la capacitat de llegir persones ràpidament i adaptar-te a cada situació. En hoteleria i esdeveniments, cada client és diferent, cada servei és nou i els marges d'error són mínims perquè tot passa en temps real i davant del client. No hi ha temps per pensar massa, has d'actuar, resoldre i mantenir la calma alhora.
Aquesta pressió et forja d'una manera que costa de replicar en altres entorns. Aprens a gestionar expectatives, a desescalar situacions tenses sense que l'altra persona se n'adoni, i a trobar solucions amb els recursos que tens en aquell moment, no els que t'agradaria tenir.
Quan anys després em trobo davant d'un CEO, un director de vendes o un representant governamental intentant tancar un contracte complex, la calma i la lectura situacional venen directament d'aquella etapa. Al final, vendre en B2B d'alt nivell i atendre un client exigent en un hotel de cinc estrelles tenen més en comú del que sembla: en tots dos casos, el que marca la diferència és la capacitat d'identificar ràpidament el que l'altra persona necessita de veritat, que sovint no és el que ha demanat, i oferir-li una solució adequada.
6. En una etapa inicial també vas emprendre amb The Outcast Events, què et va portar a crear aquest projecte i què vas aprendre d’aquesta experiència?
El projecte va néixer de la il·lusió de tres amics de fer alguna cosa diferent relacionada amb el món dels esdeveniments i la música.
La idea de The Outcast Events era, tal com el nom diu, fer esdeveniments en llocs atípics i mai repetir: un taller de costura, sales icòniques de Barcelona com Plataforma, o fins i tot un catamarà davant la costa de Barcelona.
El que em va aportar no va ser tant el resultat econòmic com l'aprenentatge de gestionar tot el cicle: idea, venda, operació, post-venda. Vaig aprendre que emprendre és gestionar la incertesa amb recursos limitats i prendre decisions ràpides. I fer-ho amb dos bons amics va fer que l'aprenentatge fos doble: professional i personal.
7. Al llarg de la teva carrera has passat per diferents àmbits fins especialitzar-te en sales i consultoria, com ha estat aquest procés d’enfocament i creixement professional?
No va ser un pla premeditat sinó una evolució natural. A totes les organitzacions on he estat, com més gaudia i més aportava era quan tenia un rol relacionat amb clients. El punt clau va ser durant l'any als Estats Units, on vaig tenir l'oportunitat d'observar de prop l'equip de màrqueting i vendes de l'hotel. Vaig entendre immediatament que volia fer el que aquelles persones feien.
Després d'especialitzar-me en màrqueting i vendes a ESADE, l'experiència a Novartis em va donar una perspectiva que no tenia: com funciona una de les empreses més grans del món per dins, els seus processos comercials, la complexitat de les vendes i màrqueting a gran escala. Venia d'una empresa de 3 amics com The Outcast Events i de cop tenia l'altre extrem de l'espectre, i tots dos eren igual de valuosos.
Finalment, el salt a consultoria i vendes B2B en un sector molt específic com el de la seguretat global em va permetre aplicar tot l'acumulat: les pràctiques a l'Hotel Arts, The Outcast Events, els estius treballant a Malta, l'any d'intercanvi a Tailàndia, l'experiència als Estats Units. Cada etapa ha tingut el seu pes.
La reflexió que vull compartir és aquesta: està bé tenir un pla i una visió de futur, però els plans canvien. El que realment importa és tenir la resiliència per adaptar-te i continuar endavant quan ho fan.
8. Has desenvolupat part important de la teva carrera en diferents països com Malta, Països Baixos i actualment Cambodja, què t’ha aportat aquesta experiència internacional?
La pregunta parla de Malta, Països Baixos i Cambodja, però si m'ho permeteu m'agradaria fer un repàs de totes les experiències internacionals, perquè cada una ha tingut el seu impacte.
Tailàndia va ser la primera. Tot i que hi vaig anar d'estudiant, va ser el lloc on vaig viure la meva primera experiència a tants quilòmetres de Barcelona. Les dues lliçons més valuoses van ser entendre la importància de respectar la cultura i tradicions d'un país, un cop ho fas, tot es torna molt més fácil; i adonar-me que havia de millorar el meu anglès si volia treballar en un entorn internacional de veritat.
Malta va ser la primera experiència laboral en un context multicultural fora d'Espanya. Era un treball totalment a comissió ja que cobraves un percentatge del qual venies, i aquella pressió em va ensenyar molt sobre motivació pròpia i resiliència.
Als Estats Units vaig estar treballant en un hotel a Aspen, un entorn molt exigent on els clients eren persones d'alt perfil de tot el món. Va ser el lloc perfecte per elevar el meu anglès a un nivell professional i per aprendre a gestionar clients VIP, negociar i vendre en un context d'alts estàndards.
Als Països Baixos vaig entrar en un entorn corporatiu estructurat i directe. Allà vaig aprendre com funcionen les vendes B2B i B2G a escala internacional i vaig poder créixer ràpidament dins l'empresa gràcies a tot l'acumulat dels anys anteriors fins a la posició de cap de màrqueting i vendes.
Cambodja ha estat la més transformadora. Operar en un mercat emergent, construint relacions de confiança des de zero en un context cultural molt diferent a l'europeu, i fer-ho lluny de la família i els amics, et canvia professionalment i personalment d'una manera difícil d'explicar fins que ho vius. Ho recomano a tothom.
9. Com han influït aquests entorns internacionals en la teva manera d’entendre el negoci, la venda i la relació amb clients?
T'adones que la majoria dels principis de venda que t'ensenyen a Europa s'han de reconfigurar quan canvies de mercat. Als Estats Units, per exemple, els estàndards de servei al client són molt alts. La majoria dels professionals que treballen de cara al client cobren a comissió o propina, i has d'aprendre a estar a l'altura perquè els locals són molt bons i molt treballadors.
A Àsia, la relació personal precedeix qualsevol transacció comercial. No hi ha contracte sense confiança prèvia, i la confiança es construeix amb temps i presència, no amb trucades i emails. Això m'ha fet ser un professional molt més pacient, més atent al context cultural i millor escoltant, perquè sovint el que un client et diu no és el que realment necessites entendre.
A l'Orient Mitjà és similar: abans que passi qualsevol cosa, et volen conèixer. El ritme és completament diferent, i molta gent no sap treballar en aquest mercat perquè no entén que tot va més lent, però quan ha de passar alguna cosa, passa.
En definitiva, si vols ser un professional capaç de treballar en qualsevol continent, has d'estar disposat a viatjar, viure i entendre de veritat la cultura de cada lloc. Per això és tan important exposar-se a ambients internacionals des de bon principi, i és precisament el que una formació com la del CETT et pot facilitar.
10. Has evolucionat cap a rols cada vegada més estratègics en sales i business development, quines han estat les claus d’aquest creixement?
Mirant enrere, identifico tres factors clau. El primer és haver buscat sempre rols on la meva contribució fos mesurable, en contractes signats, en clients nous, en negoci generat. Els rols difusos on és difícil saber si estàs aportant o no, segons la meva opinió, et fan créixer poc i et fan invisible dins una organització.
El segon és aprendre a parlar, i a escoltar, el llenguatge de les persones que prenen decisions. En vendes B2B, rarament és el llenguatge tècnic el que tanca un contracte: és el de risc, el retorn de la inversió i la reputació entre d’altres. Però tan important com el que dius és el que no dius. Saber escoltar, especialment a persones amb més experiència que tu, no necessàriament més grans, sinó amb més recorregut, ha estat una de les claus del meu creixement professional.
El tercer, i potser el més important, és haver acceptat mercats i sectors on poca gent volia anar. Moure'm a USA, a Àsia, treballar en mercats emergents, entrar en un sector molt específic i poc conegut, tot això em va situar en entorns on la competència no volia estar i l'aprenentatge és exponencial. Quan ets dels pocs disposats a fer el que altres no volen fer, el creixement és molt més ràpid.
11. Actualment ocupes una posició de Director Asia and Sales Manager en Cambodia, en què consisteix el teu dia a dia i quins són els principals reptes del rol? Com vas decidir treballar fora del teu país d’origen?
El rol té dues dimensions molt diferenciades. Per una banda, el business development: identificar oportunitats en mercats nous, construir relacions amb governs i organismes internacionals, gestionar carteres de venda amb cicles molt llargs i múltiples interlocutors, i representar l'empresa en fires i esdeveniments del sector a tot el món.
Per l'altra, la gestió operativa de l'oficina regional que vaig obrir des de zero a Phnom Penh. Això incloïa el registre legal de l'oficina davant el Ministeri de Comerç i les autoritats fiscals, la gestió de comptes bancaris corporatius, la relació amb autoritats locals, i la coordinació constant amb la seu central als Països Baixos i l'entitat operativa a Singapur.
Els reptes principals eren tres. Primer, la distància cultural i geogràfica: prendre decisions en temps real estant a l'altre costat del món de la seu central, en un fus horari completament diferent i en un context institucional molt diferent de l'europeu. Segon, els cicles de venda en mercats governamentals, que poden durar anys i requereixen una paciència i una constància que no tothom té. Tercer, operar amb els recursos d'una empresa petita en mercats que requeririen els d'una gran corporació.
La decisió de treballar fora d'Espanya va ser completament deliberada. Podria haver buscat una feina còmoda a Barcelona, però sempre he cregut que el creixement real passa quan et poses en situacions en què no tens xarxa de seguretat. Marxar a Cambodja, construir alguna cosa des de zero lluny de la família i els amics, i fer-ho en un mercat complex i exigent, ha estat la decisió professional més difícil i més valuosa que he pres fins ara.
12. Mirant enrere, quin impacte han tingut les diferents experiències (hospitality, emprenedoria, consultoria) en la teva manera de liderar equips i projectes?
Cada etapa de la meva carrera m'ha donat una perspectiva diferent que, combinades, han canviat la manera com lidero equips i projectes.
El turisme i hoteleria, et dona empatia operativa. Quan has estat a primera línia gestionant clients exigents en temps real, resolent problemes al moment, entens el que significa estar en aquella posició. Això et fa ser un líder molt més conscient de les dificultats del dia a dia dels teus equips, i menys propens a prendre decisions des d'un despatx sense entendre l'impacte real que tenen sobre les persones que les han d'executar.
L'emprenedoria amb The Outcast Events em va ensenyar a fer molt amb poc. Quan no tens recursos il·limitats, aprens a prioritzar, a ser creatiu i a prendre decisions ràpides amb informació incompleta. Aquesta experiència és molt valuosa quan lideres projectes en entorns complexos on les coses rarament surten exactament com s'havien planejat.
La consultoria i les vendes B2B em van donar disciplina analítica, la capacitat d'estructurar problemes complexos, identificar el que és realment important i comunicar-ho de manera clara a persones amb perfils molt diferents, des d'un director financer fins a un responsable operatiu.
I finalment, haver obert i gestionat una oficina a Cambodja des de zero, amb tota la complexitat legal, cultural i operativa que això implica, m'ha ensenyat que liderar en la incertesa és una habilitat en si mateixa. Quan has hagut de prendre decisions importants, a milers de quilòmetres de la central, en un context que no t'havien explicat a cap màster, el lideratge deixa de ser un concepte i es converteix en una necessitat diària. Tenia un equip local a Cambodja i si no hagués confiat en ell, res no hauria funcionat. Al final, l'empatia i la confiança en l'equip són la diferència entre un projecte que tira endavant i un que s'enfonsa.
13. Quina ha estat la lliçó més important que has après en la teva trajectòria professional fins ara?
Que el sector en el qual comences no determina on acabes. La majoria de les habilitats que realment importen des de el meu punt de vista (vendre, construir relacions, gestionar la incertesa, adaptar-se a contextos nous…) són transferibles entre indústries i cultures.
El que et limita no és el teu punt de partida sinó la disposició a moure't quan l'oportunitat és fora del camí esperat.
Però perquè això passi, has d’estar disposat a fer coses que la majoria no faria: marxar a viure a un altre país, aprendre un idioma nou, treballar en un continent amb una cultura completament diferent a la teva, construir alguna cosa des de zero sense xarxa de seguretat. Tothom parla de sortir de la zona de confort, però poques persones ho fan de veritat quan arriba el moment.
Jo ho vaig fer, i ha estat la millor decisió de la meva carrera. El CETT em va donar les eines; jo vaig decidir on aplicar-les. Si hagués esperat el moment perfecte o el pla perfecte, encara estaria esperant. I el pròxim capítol, sigui el que sigui, partirà exactament del mateix principi.
Si tens algun Consell o vols afegir alguna pregunta que creus interessant per a futurs estudiants de turisme o recent graduats, no dubtis a compartir-lo.
Viviu fora. No de vacances, sinó de veritat, treballeu, pagueu un lloguer, feu la compra, tingueu problemes burocràtics en un idioma que no és el vostre... Només quan deixes de ser turista en un lloc entens com pensa la gent d'allà, com es relacionen, què valoren i què els ofèn. Això, en qualsevol feina que impliqui clients, negociació o lideratge internacional, val més que qualsevol màster. El turisme us dona l'excusa perfecta per fer-ho, jo recomano que la feu servir.
