Areli de Pablos, sommelier, emprenedora i exalumna del CETT: “L’adaptació és essencial, si no t’extingeixes”
Hem parlat amb l'exalumne del CETT, CEO de Sown i sommelier de Vincelona, sobre una carrera marcada per la curiositat, els canvis internacionals i la passió pel vi.
Areli de Pablos va iniciar la seva carrera entre l'hospitalitat i les vendes, fins que la seva curiositat per la cultura del vi la va portar a formar-se com a sommelier al CETT. Des de llavors ha exercit rols que van des de Cap de Sala fins a responsable d'experiències i tasts, liderant projectes en espais com La Vinoteca Torres i Bodega Castelo de Pedregosa. Avui combina la direcció del seu propi projecte, Sown, amb el seu rol comercial i de sommelier a Vincelona.
Per ella, el creixement professional neix d'arriscar, adaptar-se i envoltar-se de persones que comparteixin visió i exigència, eines essencials per convertir idees en projectes reals.
1. Ens agradaria que et presentessis (el teu nom, d'on ets, què vas estudiar, etc.)
El meu nom és Areli de Pablos Vélez Buendía, si, així de llarg, les meves arrels són mexicanes, específicament de Zapopan, un lloc a prop del poble de Tequila, però com que el meu projecte actual, el meu creixement, ha estat causa del moviment que he tingut. He viscut a diversos llocs i cada que arribo a algun de nou, intento absorbir i entendre la seva bellesa i així poder continuar transformant-me. Vaig estudiar Administració d'Empreses Internacionals a Guadalajara i Turisme a Madrid. Posteriorment vaig viure a Califòrnia, on “em va entrar el cuquet” del vi (així es diu quan la curiositat entra al cos per quedar-se fins que se supleixi per coneixement) i d'aquí vam arribar a Catalunya per iniciar una nova etapa i estudiar la Diplomatura de Sommelier a Barcelona.
2. Què et va motivar a triar el CETT per formar-te?
Vaig estar investigant diversos cursos i formacions, però tenia clar que volia una cosa presencial, una mica d'origen català, una mica de valor internacional, però amb adherència a una universitat que partís del turisme i que em permetés continuar treballant. La frase “Transform through experience” em va fletxar.
3. Com va ser la teva experiència CETT?
La meva experiència va ser molt bona, però molt difícil. A la setmana que vaig pagar l'any complet del curs, vaig saber que estava embarassada. Els meus primers tasts sabien enterament de metall i el meu record de la Master Class dels vins de Portugal, va ser majoritàriament al bany, però així vaig aprendre a escopir-ho tot, i gràcies a l'embaràs els meus sentits es van desenvolupar i vaig poder olorar coses que mai a la meva vida m'hauria imaginat.
4. Ens podries parlar de la teva trajectòria laboral des que vas acabar els estudis a CETT, passant per les teves pràctiques fins avui?
Cada dia que aprenia alguna cosa ho aplicava a la feina i així vaig promocionar de ser Cap de Sala a Sumiller, a encarregada a La Vinoteca de Torres de Passeig de Gràcia. Al Centre de Visites de Torres, vaig passar a ser la responsable del Restaurant, gestionava visites internacionals i experiències grupals, amb un gran equip de persones increïbles. Vam iniciar el projecte de Petit Celler Garraf i després vaig treballar al Celler Castelo de Pedregosa com a responsable d'experiències, tasts i maridatges. Ara començo nou projecte amb Vincelona que són uns enamorats del vi i transformaran la forma en què les distribuïdores interactuen amb els seus cellers i clients. Vull formar part del canvi.
5. Quan estaves estudiant a la universitat, imaginaves arribar a exercir rols com a General Manager a Mèxic i posteriorment convertir-te en CEO? Què et motivava en aquell moment?
No m'imaginava res d'això, simplement volia saber cada cop més, em motivava la història darrere de les coses, les ampolles, els projectes, les persones.
6. Què et va impulsar a tenir aquesta experiència internacional de més de 2 anys?
Curiositat. La necessitat d'entendre el món, com funciona i per tant entendre'm millor a mi, m'ajuda a poder gestionar situacions diferents de les que estic acostumada i poder gaudir d'aquesta exploració.
7. La teva trajectòria va començar a l'àrea d'hospitalitat i de vendes. Com va influir aquesta experiència inicial al teu desenvolupament professional i visió de lideratge?
Sempre he cregut que la manera de transmetre alguna cosa ha de venir de la passió. Crec que aquesta necessitat de compartir sempre m'ha portat a buscar una manera justa de negociar aquesta transacció de coneixements i experiències buscant el costat pràctic, professional, flexible, vivencial i super personalitzat. La meva visió de les transaccions sempre busca una manera matemàtica i emocional perquè tots guanyem alguna cosa. Sempre el meu enfocament és lequilibri.
8. Per què vas decidir canviar de l'hospitalitat a la somieria?
Només vaig seguir la meva evolució, em vaig convertir en el pont de les històries no només darrere de cuina, sinó també dels cellers. Vaig fer aquests dos mons que m'atreien, un univers, i ara estic buscant el cosmos.
9. Actualment ets CEO de Sown i també treballes a Vincelona com a Wine Sales Representative/Somelier. Com aconsegueixes equilibrar tots dos rols i què t'aporta cadascú?
Són complementaris, tots dos aporten molt, però també requereixen energia, temps, experimentació, dedicació i aprenentatge. El millor és que el meu projecte sempre ha anat al meu ritme, les meves prioritats les tinc clares i això requereix molta organització i gaudi.
10. Com a CEO de Sown, esmentes que el teu objectiu és crear una xarxa de persones que vulguin aprendre i compartir experiències. Per què considera que la col·laboració i el networking són claus per a l'èxit professional? Com creus que pot funcionar la teva emprenedoria, com ho dirigeixes?
Viatjo molt, cada que arribo a un lloc, el primer que he de fer és trobar una xarxa de persones que comparteixin la meva visió. Gràcies a aquesta xarxa, sempre he tingut un suport i suport quan s'ha necessitat. Crec que la confiança es basa en la seguretat que poses en altres. SOWN significa sembrat. Vaig sembrant confiança. I gràcies a això, puc compartir, crear, créixer i entendre. Tot cicle no es compleix si no hi ha diversos elements que interactuïn i contribueixin.
Crec que tots tenim aquest costat d'emprendre, ja que emprendre en sentit literal (en anglès és undertake) és començar de baix, crec que el millor de començar de baix és que només es pot pujar, l'objectiu és mai deixar de FER. L'èxit d'un negoci només existeix quan entens la necessitat d'algú i aquest algú entén el teu producte o projecte, li agrada, el compra. Per tant, si no t'envoltes de persones que contínuament et donin suport i exigeixin, no trobaràs mai aquelles persones que troben sentit en allò que ofereixes. Al final un negoci, en totes les etapes depèn de persones, gràcies a envoltar-te de persones que entenen la teva visió pots realment aterrar les teves idees i convertir-les en projectes.
11. A la teva trajectòria es destaquen aptituds com lideratge, negociació i adaptació. Quina d'aquestes habilitats consideres més important per als que avui comencen la carrera i per què?
L'adaptació és essencial, sinó que t'extingeixi. Cada cop que ens hem mudat hem d'avaluar l'entorn i escollir com afrontar-lo. No és sempre fàcil i l'etapa d'adaptació és complicada. A la mesura que vas coneixent, pots anar asseient bases i negociant per poder trobar el teu lloc. Descobrir Catalunya per a mi ha estat màgic, cada cop entrem més primer Barcelona.
12. Si poguessis donar un sol consell als estudiants actuals del CETT que estan construint el seu futur, quin seria i per què?
EQUIVOQUEN-SE, és la millor manera d'aprendre. Mai perdin la seva essència, actualitzin, canviïn, però entenguin les seves arrels i matisos, això és la meva guia per poder tractar cada dia de trobar l'equilibri. I trobin les seves persones claus, per mi, el meu marit és un pilar i la meva família i amics un altre, compto amb ells perquè m'empenyin a fer coses necessàries per seguir avançant.
13. Quina ha estat la lliçó més important que has après a la teva trajectòria professional fins ara?
Lliçons hi ha hagut milions, segueixo aprenent cada dia. Per mi, el més difícil va ser adonar-me que sempre hauràs de prendre decisions sense informació. Moltes de les decisions quan emprens són sabent que tot pot sortir bé o malament. La resiliència, saber que les derrotes són necessàries, saber demanar ajuda, que no depèn tot de mi, i que necessites equip, m'ha ajudat. Una cosa que em va deixar marcada va ser quan estàvem obrint un restaurant a Mèxic i contracti un “amic”, va sortir molt malament i vaig aprendre a diferenciar entre comoditat i talent.
Envoltar-te de persones amb més saviesa que tu fa por, però al final acaben empenyent-te a desenvolupar-te i buscar la manera d'estar a l'alçada. I ara m'està costant feina, això de digitalitzar-me no és el meu fort, el meu pare era jardiner, la meva connexió amb la terra sempre ha estat més forta que la meva connexió amb les pantalles, tot i així ho estic intentant i m'estic envoltant amb gent que ho entén per poder integrar-lo. Estem en construcció de la pàgina web, (abans havia estat tot boca a boca) per si tenen feedback, m'encantaria escoltar-ho. Llancem la web el 1er de març i estem emocionats per veure les aventures que això comporta! Salut!