Què ens expliquen els i les professionals sobre la relació entre literatura, cinema i turisme?

Quin és el paper del turisme literari per a la dinamització del territori, específicament de les destinacions turístiques?

Carme Castells: Sense dubte la literatura és un actiu de primera magnitud a l'hora de descobrir i comprendre el territori. Constitueix un patrimoni intangible que habita el paisatge, i que té capacitat de transformar per complet la visió que hom tingui d'un mateix indret. Els textos literaris que s'hi ha escrit, que l'han descrit, que s'hi han inspirat o relacionat, incorporen a la visió d'aquell lloc noves capes de significat, de lectura, que va molt més enllà d'allò  visual per enriquir-se amb reflexió, emoció, memòria.

Mireia Munmany: El turisme literari pot tenir un paper importantíssim en la dinamització del territori, en funció de l’aposta (política i social) que s’hi faci i els recursos que s’hi destinin. Aquí a casa nostra hi ha alguns exemples, però tenim Strarfort-on-Avon i Shakespeare per emmirallar-nos-hi. Aquest exemple demostra com el turisme literari té realment capacitat per dinamitzar un territori i convertir una destinació en turística. La literatura vinculada a un lloc crea un relat fàcil d’explicar a una comunitat que comparteix un mateix codi simbòlic, relacionant literatura i territori, amb el que s’aconsegueix dotar de significat el territori. A més, la literatura té la capacitat de fer-te viatjar al passat, instruir-te, emocionar-te, abstreure’t de la realitat o connectar-t’hi a través d’un text escrit fa dècades, perquè la literatura sempre ens interpel·la. Per tant, per convertir una destinació literària en turística cal una aposta clara al darrere que passa per la creació de “marca”, és a dir, utilitzar el “lloc literari” com a argument diferencial amb voluntat per se, dotant-lo de contingut: construint el relat, dissenyant un discurs, creant una estratègia i dotant d’una infraestructura.

Francesc Montero: En el cas del turisme literari la diferència rau en l’interès per un patrimoni immaterial, la literatura, i com aquesta es converteix en un element determinant per entendre les característiques d’un espai: ja sigui perquè vulgui conèixer aquest lloc a través dels textos literaris que el descriuen, o bé per conèixer l’entorn real en el qual un escriptor o escriptora ha creat la seva obra i, per tant, podem observar-ne trets que el van poder influir.En el cas de Josep Pla i l’Empordà com a destinació turística, tenim  la sort que conflueixen els dos interessos esmentats: l’obra de Pla descriu aquest territori de forma molt suggerent i variada, i a través de múltiples textos, i, alhora, el públic també pot conèixer de prop el seu entorn d’origen, i com l’ambient local i empordanès va influir a la configuració de la seva personalitat literària. En aquest sentit, la literatura de Pla –i, per tant, també la d’altres autors i autores–amplia i dota de més capes de significat l’experiència de visita del territori, perquè ajuda el visitant a copsar de forma més sensual i precisa allò que el paisatge i el patrimoni li ofereix, i a comprendre’l millor, perquè hi pot arribar de la mà de l’expressivitat que li proporciona la literatura.

Giovanni Capecchi: El turisme literari ofereix una important oportunitat de viatge als qui s'interessen per les rutes vinculades a la cultura, a la memòria dels llocs, a les emocions. En algunes realitats ja de per si mateix molt turístiques, pot tenir la funció de fer que alguns dels turistes "de masses" estiguin més atents als llocs que visiten, tinguin més curiositat per descobrir espais i llocs que generalment romanen al marge del turisme i siguin menys precipitats en la seva relació amb la realitat que travessen. Per a molts llocs marginals (petits pobles, petites ciutats, zones i paisatges marginals), el turisme literari representa l'oportunitat que aquests llocs es donin a conèixer i siguin reconeguts, i que es converteixin en destí de viatgers interessats a llegir i descobrir llocs poc coneguts vinculats a un autor o a un text literari.

De quina manera el turisme literari pot posicionar les destinacions?

Carme Castells: El potencial de turisme literari d’un indret, crec, està molt condicionat pel potencial global d’aquell indret com a destinació cultural, ja que per desgràcia les destinacions de sol, platja o altres valors solen destinar pocs recursos al turisme cultural, i en tot cas, hi prevalen els recursos de patrimoni material més rotunds (arqueologia, arquitectura, arts plàstiques...). Cal, d’altra banda, que abans de la promoció turística hi hagi una promoció cultural específica, adient per fer bandera cultural d’aquells valors literaris associats a l’entorn, fer-los llegir, fer-los traduir, i fer-los estimar i valorar des de la mateixa cultura a què pertanyen. Això, en el cas de la literatura catalana, passa per una internacionalització obligada dels autors i els textos.

Mireia Munmany: El turisme literari permet incidir en un territori i convertir-lo en “símbol”, diferenciar-los d’altres destinacions, convertir el lloc en un destí singular i gràcies a vincular una destinació a un escriptor situar-la en la memòria col·lectiva. Com per exemple Palafrugell amb Pla, Folgueroles amb Verdaguer o la Sinera d’Espriu. 

Francesc Montero: El patrimoni literari pot esdevenir un actiu turístic de primer ordre si tots els agents implicats en la promoció hi participen i prenen les mesures per promoure iniciatives adequades. Té un gran potencial dins el sector del turisme cultural, perquè, com que es tracta d’un patrimoni immaterial, en general no necessita grans inversions. Principalment, cal un projecte clar i definit i unes condicions adequades, aparellat amb una aposta decidida i sostinguda que permeti consolidar el projecte i les iniciatives que se’n derivin. També és essencial el compromís i la il·lusió de les persones que el lideren i executen, perquè és clau a l’hora d’establir sinergies i per generar un orgull i implicació entre la població local. Des d’aquest orgull de pertinença i vinculació amb la literatura (entesa en sentit ampli), es poden plantejar horitzons ambiciosos.

No obstant això, cal tenir en compte un aspecte essencial: la llengua d’expressió. Els textos literaris estan escrits en una determinada llengua –en el nostre cas, majoritàriament català, i en menor mesura, espanyol–. Sovint, la traducció –a l’anglès, francès...–, imprescindible per poder projectar l’obra sobre el públic d’altres llocs, o bé no es troba a l’abast, o bé és de difícil acompliment donada la dificultat d’alguns textos. Això és òbviament un obstacle, i per superar-lo cal dedicar-hi recursos. Aquest darrer element entronca amb la dificultat de donar a conèixer l’obra d’un autor o autora en un altre territori.

Llevat dels noms que formen part del cànon, molts escriptors sovint són poc coneguts fora del país, i això dificulta el seu accés i l’interès del visitant. No obstant això, nosaltres ho considerem a la inversa: com una oportunitat per donar a conèixer aquesta literatura a un visitant que potser, al seu lloc d’origen, no hi tindria un accés tan directe: això ens porta a l’esforç addicional d’organitzar activitats en altres llengües –i, per tant, fornir els continguts i textos corresponents–, però ho fem des del convenciment que eixamplem el públic, i que el turisme literari pot ser un estímul a la lectura i coneixement de l’obra d’un autor abans desconegut.És imprescindible, però, que després el visitant que no parla la llengua del territori visitat –en el nostre cas, el català–, després pugui trobar traduccions de l’obra per la qual s’ha interessat en la seva pròpia llengua. I aquí és on els centres patrimonials sovint ja no podem arribar, però ens ajudaria molt que les traduccions es trobessin a l’abast –a la mateixa destinació, i al territori d’origen.

Giovanni Capecchi: És evident que el turisme literari no pot competir amb el turisme de masses en el posicionament dels diferents destins. No obstant això, sí que pot implicar una part (cada vegada major) de turistes que es desplacen per motius culturals i treuen de l'anonimat zones que tenen, entre els seus valors potencials, el d'haver estat vinculades a autors coneguts o menys coneguts o el d'haver estat protagonistes de novel·les i poemes.

Quins aspectes del turisme literari cal treballar des de l'acadèmia-universitat?

Carme Castells: Diria que el panorama actual obliga al fet que tota recerca i proposta de l’àmbit del turisme passi necessàriament per paràmetres de sostenibilitat, i em refereixo especialment a fer que el turisme no sigui l’objectiu en si mateix, sinó un afegitó -un a més a més, coherent- de les polítiques culturals de valoració i promoció de la literatura en la comunitat. És evident que una comunitat en què la literatura estigui ben implantada, ben valorada, ben referenciada, mentre posi èmfasi en la qualitat de la seva literatura, és un territori en què, des del punt de vista turístic, podrà generar interès dels visitants en aquesta matèria. Però de cap manera no hauria de ser un al·licient per a créixer -ni de bon tros, massificar-se- turísticament. Potser el turisme hauria de ser una derivació de l’autoestima i l’autocura dels territoris i els seus habitants.

Mireia Munmany: Personalment, crec que una via interessant de treballar entorn el turisme literari és el terme d’identitat, com la identitat juga o pot jugar un paper determinant en el turisme literari, la interpretació d’una literatura compartint o no un codi. Investigar sobre si la literatura es percep igual o diferent en un espai i temps concret, etc. Al mateix temps que seria interessant veure com altres països s’aproximen al turisme literari i comparar-ho amb el nostre. 

Francesc Montero: Crec que l’estudi i la recerca ha de contribuir a l’aprofundiment del coneixement dels vincles de la literatura i el territori i el paisatge. Això es pot assolir a través de múltiples línies de treball: per exemple, a partir de la interpretació crítica dels textos, ajudant a descodificar-los i aportant informacions complementàries; o bé aprofundint en la contextualització o l’anàlisi comparada que permeti establir relacions noves i fructíferes amb altres territoris. També explotant recursos tecnològics que permeten als agents de divulgació tractar els textos des d’una perspectiva més analítica, i localitzar materials o establir connexions inesperades.

Giovanni Capecchi: La universitat té la tasca de desenvolupar la recerca sobre el turisme literari i desenvolupar-la entenent que és necessari un treball interdisciplinari. Es necessiten competències literàries, històriques, geogràfiques, econòmiques i de màrqueting. Gràcies a aquesta xarxa de competències i a la col·laboració entre les universitats que s'ocupen del turisme literari, es poden identificar les millors i més eficaces estratègies i mètodes de promoció dels territoris a través de la literatura. No obstant això, la universitat també té la tasca de servir d'enllaç amb els operadors i professionals del turisme. La recerca ha d'estar vinculada a l'acció: en cas contrari, el turisme literari corre el risc de convertir-se en una recerca teòrica, important però teòrica.

Quin és el paper del turisme cinematogràfic en la revitalització del territori, concretament de les destinacions turístiques?

Sitjn Reijnders: És una pregunta complicada, ja que depèn de les condicions específiques de la comunitat local. El turisme de literatura pot ser positiu, però també perjudicial!

Com posiciona el turisme cinematogràfic les destinacions turístiques?

Stijn Reijnders: De nou, això depèn en gran manera de la situació. Moltes ciutats donen la benvinguda als turistes de cinema, en particular quan la pel·lícula ofereix una imatge positiva de la ubicació. No obstant això, també hi ha molts exemples de turisme cinematogràfic en què la ubicació es retrata en un sentit obertament negatiu, i s'associa amb temes com la droga, el crim i la corrupció.

Quins aspectes del turisme cinematogràfic s'han de potenciar i estudiar en l'àmbit universitari?

Stijn Reijnders: Crec que el nostre camp de recerca ja s'ha obert i inclou moltes dimensions interessants i rellevants del turisme cinematogràfic, relacionades, per exemple, amb la producció, l'experiència i els efectes del turisme cinematogràfic.

Sempre parlem de la integració del cinema en el turisme, però això també ha passat a l'inrevés? És a dir, com s'ha integrat el sector turístic al cinema?

Stijn Reijnders: En aquest context, és interessant observar la creixent convergència de la indústria cinematogràfica i turística. No es tracta d'influir en l'altre, sinó cada vegada més de la col·laboració intersectorial, en la qual el potencial turístic d'una pel·lícula és reconegut i integrat des del principi.

Carlota Guerrero: Algunes de les poblacions que formen part de la xarxa de destinacions cinematogràfiques de la Catalunya Film Commission es van unir a la xarxa a través de patronats de turisme, tant locals com regionals. Els professionals del sector turístic solen tenir un coneixement molt profund de les àrees en les quals treballen, tant pel que fa a localitzacions com a contactes rellevants, i això és, sens dubte, un actiu a l'hora d'acollir una producció audiovisual. No obstant això, no tenim informació de les produccions recents que han incorporat el turisme en el seu desenvolupament o que s'han beneficiat del finançament del sector turístic.