Fotografia de: La ciutat i els seus espais com a punt de trobada | CETT
Universitat de Barcelona
Sala de premsa

La ciutat i els seus espais com a punt de trobada 14.07.2020

La ciutat i els seus espais com a punt de trobada

Viure en un espai urbà envoltat de persones implica, inevitablement, conviure amb els altres. És ben sabut que les relacions amb les persones són complicades i que, sovint, no són tan cordials com s’espera. Això, en l’entorn urbà, pot deure’s al fet que, justament, la ciutat i els seus espais tenen usos variats i s’hi desenvolupen activitats ben diferents. Els espais públics són receptacles de patrimoni però també hi ha restaurants, botigues, teatres... Per tant, els usos que se’n fa i les expectatives que uns i altres hi projecten molt sovint no coincideixen; mentre uns hi habiten, altres visiten. Aquest és el gran repte de la ciutat (turística): trobar l’equilibri entre la vida quotidiana, el dia a dia de la gent que hi resideix i el gaudi de la gent que la visita o la descobreix.

En aquest sentit, la ciutat té espais especialment sensibles, que són els que coneixem com a Espais de Convivència Turística (Coma-Quintana, Conill-Tetuà i Imbert-Bouchard 2017) i que es defineixen per ser espais de la ciutat -tant tancats com a l’aire lliure- que generen atracció turística i que esdevenen un punt de trobada i d’interacció entre la ciutadania i els turistes o visitants. L’interès que generen és múltiple, des del patrimoni cultural i gastronòmic que hi trobem, l’activitat cultural que s’hi crea, l’arquitectura o el paisatge fins a la configuració de l’imaginari que hom té de la ciutat. I no només això, sinó que, precisament, el que els fa únics és la quotidianitat que s’hi respira, és a dir, com hi viuen els seus habitants i quines són les seves rutines. 

"La convivència, el respecte, l’ètica i els valors del civisme són uns dels pilars base per a l’equilibri entre la quotidianitat i les funcions turístiques de l’espai" 

Per tant, es tracta d’espais que formen part de l’escenari quotidià de la ciutadania i amb els quals els residents hi estableixen lligams d’estima i, en certes ocasions, els identifiquen com espais que els pertanyen. En un moment determinat, aquests espais s’obren a l’activitat turística i es comparteixen amb els visitants. Així, com dèiem, els Espais de Convivència posseeixen un alt valor patrimonial tant material com immaterial que els converteix en un reclam turístic per als viatgers. És en aquest punt que la convivència, el respecte, l’ètica i els valors del civisme són uns dels pilars base per a l’equilibri entre la quotidianitat i les funcions turístiques de l’espai. No obstant, hauria d’anar acompanyat, indispensablement, de la cura i gestió de la ciutat i, en especial, d’aquests espais, perquè el fet de conviure amb gent vinguda d’arreu i compartir espais de la ciutat que sentim que expliquen la nostra història permet que tant uns com altres en traguem aprenentatges.

Un clar exemple de convivència i transferència de patrimoni intangible és el de la Festa Internazionale della Storia de Bolonya, moment en què el passadís porticat que porta a San Luca esdevé un punt de trobada i d’intercanvi cultural entre la ciutadania i els visitants, els quals participen del tradicional passamano per San Luca.

Marta Conill-Tetuà

Investigadora del grup de recerca TURCiT del CETT-UB

Referència:

Coma-Quintana, L., Conill-Tetuà, M., & Imbert-Bouchard Ribera, D. (2017). Los espacios de convivencia turística. In Ciudad Educadora y Turismo Responsable (pp. 143–159). Gijón: Trea.

Categories

ciutat convivència turisme patrimoni TURCiT Grup de Recerca en Turisme Cultura i Territori Barcelona Bolonya