Diada Nacional de Catalunya | Tres espais de memòria històrica per celebrar la singularitat catalana

La festa nacional és reconeguda per la Llei 1/1980 i uneix el record del passat amb el present i el futur de la cultura catalana. Així, commemora i ret homenatge a la defensa de Barcelona davant el setge de 14 mesos que va patir en el marc de la guerra de Successió entre Borbons i Àustries.  

Tanmateix, la geografia catalana és plena d'indrets que vindiquen el passat nacional català des de la memòria contemporània o el passat medieval. En aquest article, el Dr. Jordi Arcos, director de recerca del CETT-UB, proposa una ruta per tres monestirs que són un exemple de la singularitat catalana al llarg del temps i ens ajuden a entendre la nostra història.  

La senyera, quatre barres de gules en fons daurat, troba el seu origen llegendari en la figura de Guifré el Pilós. Segons explica la llegenda, l’emperador francès Lluís va mullar quatre dits en la sang del comte de Barcelona i els va passar per un escut d’armes que va concedir-li en reconeixement de la seva valentia. Més enllà del mite, Guifré va ser el primer comte de Barcelona que va consolidar una successió hereditària, allunyant el casal de Barcelona de la tutela dels reis francs i iniciant una dinastia pròpia.  

Avui dia, el seu sepulcre es pot visitar al Monestir de Santa Maria de Ripoll, que ell mateix va fundar al segle IX. Situat a la comarca del Ripollès, al peu dels Pirineus, acull no només el sepulcre de Guifré, que va ser renovat el 1982, sinó també la d'alguns dels seus descendents. Així doncs, el monestir es manté com a símbol i bressol d'un llegat polític i cultural de més de mil anys d'història. 

Del paisatge prepirinenc del Ripollès, ens desplacem a les terres de la Conca de Barberà, la Catalunya Nova, en un moment d'expansió i creixent influència de la corona catalanoaragonesa, on s'emplaça el Reial monestir de Santa Maria de Poblet. Fundat el 1151 per monjos cistercencs i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, simbolitza la institucionalització del poder polític català, amb un panteó on descansen figures clau de la història de Catalunya com Pere el Cerimoniós, Martí l’Humà o Jaume el Conqueridor. 

Així doncs, al monestir de Poblet es poden visitar les escultures del panteó reial fetes per Frederic Marès i conèixer individus que van reforçar la identitat i la sobirania catalana en plena expansió mediterrània i que, per primera vegada, van projectar la llengua catalana més enllà del seu territori d'origen. 

El Reial Monestir de Santes Creus es troba al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp) i és l’altre gran panteó reial de Catalunya. Fundat el 1150 prop de Barcelona, l'any 1160 trobà una nova ubicació al lloc actual i va iniciar una època d'expansió i estreta relació amb la noblesa. 

En aquest indret es troben les tombes de personatges destacables de la monarquia catalanoaragonesa, i menys conegut, la de Margarida de Prades, segona esposa de Martí l'Humà, l'últim rei de la dinastia de Barcelona en morir sense descendència. Aquest fet va esdevenir el Compromís de Casp per trobar nou llinatge i inicià la dinastia dels Trastamarà, representant un punt d’inflexió en la història catalana, que, en marcar un desequilibri de poder enfront de l’Aragó i Castella, va implicar una lluita per reivindicar l’autonomia que pot vincular-se amb la Guerra dels Remences, la guerra dels Segadors o la guerra de Successió que acaba amb el setge de Barcelona amb què començava l'article. 

La Diada de Catalunya és una bona ocasió per visitar el territori i conèixer, a través d'espais de memòria nacional, altres episodis que, encara que de forma indirecta o llunyana en el temps, es troben vinculats amb els fets de l'11 de setembre i permeten desplegar el conjunt de la mil·lenària història catalana que continua traspuant en el paisatge, la memòria i la llengua de tot un poble.