Fotografia de: María del Pilar Leal (CETT-UB): “L’enoturisme ha d’entendre les demandes dels turistes per proporcionar experiències memorables” | CETT
Universitat de Barcelona

María del Pilar Leal (CETT-UB): “L’enoturisme ha d’entendre les demandes dels turistes per proporcionar experiències memorables”

08.11.2021
 
María del Pilar Leal (CETT-UB): “L’enoturisme ha d’entendre les demandes dels turistes per proporcionar experiències memorables”

Avui, 8 de novembre, és el Dia Internacional de l’Enoturisme. La directora i coordinadora de màsters i postgraus del CETT-UB i doctora en Geografia, Planificació Territorial i Gestió Ambiental per la Universitat de Barcelona, María del Pilar Leal, ha estat docent i investigadora en enoturisme i analitza aquest fenomen en augment.

Per què l’enoturisme és un fenomen creixent arreu del món?

L'enoturisme era un fenomen que abans de la Covid-19 ja representava una ampliació de l'oferta per a viticultors que veien en el turisme un complement fantàstic per a la diversificació de la seva activitat productiva. No podem oblidar que l'enoturisme representa dos sectors: el sector begudes i, amb ell, el vi i el sector turístic, cadascun d’ells amb les seves particularitats. Abans de res, sense vi no hi ha enoturisme i, per tant, les empreses / cellers que decideixen orientar la seva oferta cap a l'enoturisme són i seguiran sent predominantment productors de vi que troben en el turisme un maridatge perfecte per posar en valor els seus actius tangibles i intangibles.

L'enoturisme és un complement fantàstic per a l'oferta dels viticultors

I en l’actual context de pandèmia?

En l'escenari d’ara, no resulta sorprenent entendre que l'enoturisme i, amb ell, el paisatge del vi es converteixin en una alternativa i via d'escapament de les àrees urbanes ja que els turistes i visitants troben a les vinyes les experiències que busquen a l'aire lliure. En els propers anys, seguirem veient un increment d’enoturistes àvids de gaudir del paisatge del vi i del vi com un complement perfecte a la necessitat d'escapament de les àrees urbanes i de la massificació de llocs turístics per poder gaudir d’una experiència en grups reduïts i a l' aire lliure. En definitiva, l'enoturisme continuarà present com un fenomen rellevant per a la indústria turística.

Quin perfil té el públic interessat en l’enoturisme?

L’enoturista encaixa força bé en el perfil del turista cultural. Segons ACEVIN (2020), són homes i dones que a partir dels 35 anys comencen a interessar-se per la cultura del vi; acostumen a ser parelles (44%) o grups d'amics (35%) amb un alt nivell educatiu i un poder adquisitiu mitjà-alt que viatgen en cotxe i solen pernoctar 2,4 dies. Els enoturistes no encaixarien en un perfil de turista de masses ja que, per contra, busquen experiències úniques, autèntiques i altament personalitzades. El perfil de l’enoturista acostuma a segmentar-se en tres grans grups: els wine lovers (amants del vi) que en tenen un important coneixement, els interessats en el món del vi que declaren no conèixer gaire del vi però sí interessar-se’n perquè en consumeixen regularment i, finalment, els turistes curiosos que busquen l'experiència sense necessàriament estar interessats en el procés d'aprenentatge però que solen consumir vi de tant en tant i, per tant, es veuen motivats a reservar una experiència enoturística. 

L'enoturista té un poder adquisitiu mitjà-alt

Més enllà de Catalunya i l’Estat espanyol, quins exemples d’èxit en enoturisme podem destacar arreu del món?

Hi ha molts casos interessants en enoturisme. Napa Valley, als Estats Units, és un gran exemple en experiències enoturístiques ja que concep la regió del vi i aglutina diferents cellers que es promocionen com una única regió capaç de proporcionar experiències diverses per a tot tipus de turistes. D'altra banda, podem trobar experiències interessants a Sud-àfrica; a Itàlia, particularment a la Toscana, i a Alemanya, a la regió de Mosel. En general, les experiències combinen la visita a les vinyes amb no només el tast de vi sinó també el desenvolupament d'activitats culturals i esportives, com concerts, pícnics, ioga i tallers d'art, entre d’altres activitats. Així, l'experiència enoturística va més enllà de la copa de vi i el paisatge es converteix en un actiu important.

I d’exemples fallits, d’allò que no cal replicar?

Més que parlar d'exemples fallits, el perjudicial és que el sector vitivinícola no entengui què implica el turisme, és a dir, les necessitats del turista que els cellers han de satisfer, com els horaris d'obertura i equips qualificats per atendre la diversitat de turistes. Per tant, des dels idiomes fins a les diferències culturals són importants per garantir una experiència enoturística memorable. D'altra banda, cal evitar pensar que tots els enoturistes estan interessats en les mateixes activitats. Per exemple, un wine lover no estarà interessat que li expliquin el procés de fermentació del raïm deu vegades perquè ja el coneix, però sí que voldrà saber processos d'innovació del celler, entre d’altres qüestions. D'altra banda, un turista curiós pot estar interessat en el procés d'elaboració de el vi però, si no resulten prou atractives l'explicació i l'experiència, segurament no tornarà a un celler o passarà molt temps fins que torni a visitar-ne un. Així, la innovació en les experiències enoturístiques és un element important, però també entendre molt bé l'enoturista és fonamental.

És possible combinar enoturisme i sostenibilitat?

Absolutament, i a Catalunya tenim l'exemple del celler Oller del Mas, que no només produeix vi ecològic sinó que la seva energia és neta i està implementant mecanismes per ser una dels primeres cellers al món amb zero emissions de CO2. A més, està involucrat en projectes per a la recuperació de la biodiversitat de la zona de producció. La sostenibilitat ha de ser el far que guiï l'activitat enoturística perquè cada vegada més es tindrà la demanda del turista en l'aplicació de criteris sostenibles tant en la producció de vi com en el servei associat, com, per exemple, l'allotjament o les experiències enoturístiques. A més, l'aplicació de criteris ambientalment sostenibles poden ser mecanismes de diferenciació en el mercat per posicionar el celler com una empresa que competeix en un mercat dinàmic.

La sostenibilitat ha de guiar l'activitat enoturística

L’enoturisme representa una oportunitat de negoci. Per què cal una professionalització d’aquest sector?

Sens dubte, representa una oportunitat de diversificació dels ingressos, però no s'ha d'oblidar que s'han d'entendre les necessitats del turista i del turisme si es volen posar en marxa experiències enoturístiques. Aquest procés d'aprenentatge requereix formació qualificada que aporti innovació en l'experiència oferida.

Quines formacions del CETT poden ajudar els professionals que vulguin dedicar-se i potenciar el seu perfil en enoturisme?

El CETT ofereix el curs de Diploma Superior de Sommellier, que introdueix a l'estudiant al món del vi. Posteriorment, se suggereix el desenvolupament d'un programa de màster en turisme, com el Màster en Innovació de la Gestió Turística, que enfortiria els coneixements adquirits i permetria a l'estudiant entendre les particularitats del sector turístic unit al sector vitivinícola. No obstant això, altres programes com el Màster en Direcció d'Empreses Turístiques poden ajudar els cellers a saber orientar-se al mercat en contextos competitius i de canvi on el màrqueting digital i la sostenibilitat juguen un paper important.

Categories

masters enoturisme cellers