Clara Bonet, emprenedora digital i CETT Alumni: «Crec que mai t’equivoques quan proves coses»

20.11.26
Imatge
.

Clara Bonet, CETT Alumni, comparteix com ha unit la seva passió pels viatges i el màrqueting digital per crear el seu propi projecte des d’Indonèsia. Una trajectòria marcada per l’emprenedoria, la reinvenció professional i la recerca del seu propi camí.

Clara Bonet, graduada en Turisme i Direcció Hotelera pel CETT, va descobrir durant els estudis la seva passió per la comunicació i el màrqueting digital. Després d'adquirir experiència professional en aquest àmbit, va decidir emprendre i desenvolupar el seu propi projecte, Viaja con Clari. Actualment viu a Gili Trawangan, Indonèsia, des d'on crea continguts, guies de viatge i recursos digitals per ajudar altres viatgers.

1. Ens agradaria que et presentessis: el teu nom, d’on ets, què has estudiat, etc.

Em dic Clara Bonet, soc de la Garriga i vaig estudiar Turisme i Direcció Hotelera al CETT. Després vaig fer un màster en Màrqueting i Xarxes Socials a la UOC, perquè durant la carrera vaig descobrir que el que realment m’apassionava era la comunicació, el màrqueting i tot el món digital aplicat al sector turístic.
Actualment visc a Indonèsia, a Gili Trawangan, i treballo per compte propi combinant el màrqueting digital, la creació de contingut i el món dels viatges a través del meu projecte!!

2. Què et va motivar a escollir el CETT per formar-te?

Vaig escollir el CETT perquè sempre havia tingut molt clar que volia viatjar i que el món del turisme m’interessava moltíssim. Vaig anar a unes portes obertes i em va agradar molt l’ambient, la manera com s’explicaven els estudis i les possibilitats que podia tenir el sector.
En aquell moment encara no sabia exactament cap a on volia enfocar-me professionalment, però sí que tenia clar que el turisme era un sector que em cridava molt l’atenció i que em podia obrir moltes portes.

3. Com va ser la teva experiència al CETT?

La meva experiència al CETT va ser bona, sobretot perquè em va ajudar molt a entendre què m’agradava i què no. De fet, em vaig adonar bastant ràpid que el món de l’hostaleria no era per mi i que tampoc em veia treballant com a agent de viatges.
Per a mi, van ser uns anys de provar moltes coses, equivocar-me, descobrir nous interessos i anar trobant el meu lloc dins del sector.

4. Ens podries explicar la teva trajectòria laboral des que vas acabar els estudis al CETT, passant per les pràctiques fins avui?

El meu enfocament cap al món del màrqueting va començar realment durant la carrera. A tercer vaig tenir el meu primer contacte amb el màrqueting turístic en una asignatura de comunicació digital (COMCOM), on vaig aprendre les bases de com funcionava el màrqueting amb exemples aplicats al sector turístic. Aquella classe em va encantar i em va plantar una idea al cap que, d’alguna manera, ja no va marxar mai.
Les meves primeres pràctiques van ser en un hotel, però de seguida vaig veure que no era el meu camí. Més endavant, durant el meu Erasmus a Breda,per un error administratiu, vaig acabar fent un minor relacionat amb l’e-tourism i la digitalització turística. En aquell moment va ser una mica inesperat, però va acabar sent molt positiu per a mi, perquè em va obrir encara més els ulls i em va confirmar que era possible unir comunicació i viatge!
Quan vaig tornar, vaig fer pràctiques a una petita empresa relacionada amb el sector turístic i el màrqueting. La veritat és que no van ser unes pràctiques fàcils ni especialment ben plantejades per part de l’empresa, perquè em vaig trobar assumint molta responsabilitat sense gaire acompanyament. Però sí que em van donar molta autonomia i em van permetre tocar moltes àrees diferents i aprendre molt del sector. Allà em vaig adonar que, si volia dedicar-me de veritat al màrqueting, m’havia de formar molt més.
Després va arribar el Covid i la graduació. Jo tenia pensat treballar en algun hotel o agència mentre em formava en màrqueting, però el sector turístic estava completament aturat. Així que vaig decidir començar de zero i buscar oportunitats directament dins del món de la comunicació. Amb molta insistència, buscant pel meu compte i anant presencialment als llocs, vaig aconseguir unes pràctiques en una empresa que no tenia res a veure amb el turisme, però que em va donar una oportunitat enorme.
Vaig començar com a becària i m’hi vaig quedar tres anys. Durant aquell temps vaig aprendre moltíssim, vaig anar creixent dins de l’empresa i vaig acabar liderant un projecte a escala europea amb un equip de vuit persones al meu càrrec. Paral·lelament, vaig estudiar el màster en Màrqueting i Xarxes Socials per acabar de consolidar tot el que estava aprenent.
Durant aquests anys també vaig començar el meu projecte personal, @viajaconclari. Com que estava aprenent com funcionaven les xarxes socials i l’estratègia digital dins d’una empresa, vaig voler aplicar tot això a un projecte propi. Vaig començar compartint els meus viatges, trucs per viatjar, maneres d’organitzar rutes i consells per optimitzar el procés. Al principi no guanyava res amb el projecte, però cada vegada hi havia més gent interessada en el que explicava.
Després de tres anys treballant en empresa, vaig decidir marxar a viatjar amb la motxilla cap a Asia. El que havien de ser sis mesos van acabar sent nou. Durant aquell viatge vaig confirmar dues coses: que m’encantava el màrqueting i que m’encantava viatjar, però que no volia continuar treballant sempre des d’una oficina.
A partir d’aquí vaig decidir emprendre com a freelance, fent la mateixa feina que ja feia a Barcelona, però a distància. Em vaig mudar a Indonèsia, a Gili Trawangan, i ara ja fa gairebé dos anys que visc allà. Durant aquest temps he anat deixant alguns clients per poder dedicar més energia al meu propi projecte turístic: crear guies de viatge d’Europoa i Bali, recursos digitals, contingut útil per a altres viatgers i també ensenyar a altres persones a crear sistemes semblants.
Al final, crec que el meu camí resumeix molt bé una idea: a mi m’encanta viatjar i per això vaig acabar estudiant turisme, però el que sempre m’ha agradat professionalment és el màrqueting. Amb els anys he trobat, o una mica m’he inventat, l’equilibri perfecte entre aquests dos mons.

5. Vas començar treballant en empreses dins de màrqueting i social media. En quin moment vas començar a replantejar-te el teu camí professional?

Vaig començar a replantejar-me el meu camí professional quan vaig començar a viatjar més i vaig veure que podia fer la feina que m’agradava sense estar lligada a un lloc concret.
No és que no m’agradés el que feia. De fet, a mi m’encanta el màrqueting, m’encanta crear sistemes, pensar estratègies i veure com una idea es converteix en alguna cosa real. Si no m’agradés tant viatjar, moure’m i viure en altres llocs, probablement podria estar treballant en una empresa i ser molt feliç.
Però quan vaig entendre que podia fer tot això amb llibertat de moviment, alguna cosa va canviar. Jo mai he volgut ser rica, però sempre he volgut ser lliure. Lliure de treballar del que vulgui, des d’on vulgui i amb projectes que tinguin sentit per a mi.
Per aconseguir això he hagut de treballar molt, però aquest sempre ha estat el meu objectiu: guanyar prou per poder viure, seguir creixent i, sobretot, poder veure món.

6. Què et va fer decidir apostar per tu mateixa i deixar de treballar per a altres empreses?

Crec que el que em va fer apostar per mi mateixa va ser adonar-me que ja estava construint alguna cosa pròpia, encara que al principi no ho veiés com un negoci. Durant anys havia estat publicant contingut, ajudant altres persones a organitzar viatges i creant una comunitat que confiava en mi.
Arriba un moment en què penses: si estic posant tanta energia, tanta creativitat i tantes hores en projectes d’altres persones, per què no intentar posar tot això també al servei del meu propi projecte?
També hi havia una part molt personal. Jo volia tenir llibertat per decidir què feia, com ho feia i cap a on anava. Volia poder provar idees sense haver d’esperar que algú les aprovés. I sobretot volia veure fins on podia arribar si realment apostava per mi.
No va ser una decisió presa d’un dia per l’altre, però sí que va arribar un moment en què vaig sentir que, si no ho intentava, sempre em quedaria el dubte.

7. Fer aquest pas implica risc. Quins dubtes o pors tenies en aquell moment?

Jo soc una persona que normalment no es pensa gaire aquest tipus de coses. Soc molt de tirar-me a la piscina, provar i veure què passa. També crec molt que, quan hi poses hores, feina i constància, al final les coses acaben sortint.
Però és veritat que, per primera vegada, vaig sentir molt vertigen. Crec que fins i tot a casa meva es van sorprendre, perquè no és habitual que jo digui que tinc por. Però era un salt molt gran: vaig començar a emprendre a la vegada que em mudava a l’altra punta del món, sense estalvis i amb un camí molt poc convencional al davant.
Tenia por que no funcionés. Tenia por d’estar tan lluny de casa i adonar-me que m’havia equivocat. I també tenia por que aquella idea que jo tenia tan clara al cap, en realitat, no fos possible.
No tenia por d’equivocar-me en el camí, perquè crec que mai t’equivoques quan proves coses. Però sí que tenia por d’haver imaginat una vida que potser no podria sostenir en la realitat.

8. Com van ser els teus inicis com a creadora de contingut a nivell professional?

Jo a vegades no sé si em definiria exactament com a creadora de contingut professional, o almenys no només com això. És cert que he cuidat molt les meves xarxes per convertir-les en un punt de referència i en un espai on la gent confia en el que explico. Però el meu objectiu no ha estat mai viure només de col·laboracions.
De fet, pràcticament no en faig. Va arribar un moment en què em vaig adonar que em sentia molt més còmoda venent els meus propis productes, guies i recursos, on jo havia posat tot el meu amor i tota la meva experiència, que no promocionant coses que potser ni tan sols havia provat prou. A més, viure només de col·laboració en col·laboració em semblava molt poc estable.
Per això, crec que més que només una creadora de contingut, he creat una plataforma digital: un espai on comparteixo coneixement, experiència i recursos del sector viatger.
Els inicis van ser molt lents. Vaig començar a créixer especialment quan vaig cobrir el Bono Verano Joven del 2023. Jo mateixa l’estava intentant aplicar i em vaig adonar que no hi havia cap tutorial clar. Vaig pensar: “Ho explico jo, perquè segur que ajuda molta gent”. I a partir d’aquí els meus números van començar a créixer molt.
Tot i això, vaig estar gairebé tres anys publicant sense guanyar pràcticament res. Ho feia per amor al projecte, perquè m’agradava i perquè intuïa que algun dia tot allò tindria sentit. I aquest moment va arribar el 2025, quan vaig començar a vendre els meus propis productes digitals i guies de viatge.

9. Has aconseguit construir una comunitat pròpia a TikTok, Instagram… Quines creus que han estat les claus per fer créixer el teu perfil?

Crec que la clau principal ha estat aportar valor de veritat. No publicar només per publicar, sinó intentar que cada contingut ajudés algú: a organitzar millor un viatge, a estalviar diners, a entendre un tràmit o a descobrir una ruta.
També crec que ha estat molt important la constància. Durant molt de temps vaig publicar sense veure resultats econòmics, però vaig seguir perquè creia en el projecte. A les xarxes, moltes vegades només es veu el moment en què algú creix, però no es veuen tots els anys previs de prova, error i contingut que no sempre funciona.

10. Avui treballes creant contingut i desenvolupant el teu propi màrqueting. En què consisteix el teu dia a dia?

El meu dia a dia és molt divers, i això és justament una de les coses que més m’agraden. Me’l puc organitzar bastant a la meva manera.
Normalment intento dedicar els matins a la feina més creativa i de concentració: escriure guions, pensar nous projectes, crear guies, revisar sistemes, preparar contingut o treballar en productes digitals. A la tarda acostumo a deixar la part més de connexió, perquè és quan Espanya es desperta i quan també estan actives les empreses o persones amb qui treballo.
A la tarda faig reunions, contesto missatges, connecto amb la comunitat, reviso comentaris i estic més present a les xarxes.
I, quan puc, intento recordar-me per què he triat aquesta vida. Si tinc algun forat, m’escapo a bussejar, a fer surf o simplement a fer alguna cosa que m’ajudi a reconnectar amb el lloc on visc. Ara mateix treballo moltes hores, però també tinc la llibertat d’integrar aquestes petites coses al meu dia a dia, i per a mi això té molt valor.

11. Què t’aporta treballar per tu mateixa que no trobaves quan treballaves per altres marques o empreses?

La resposta és molt clara: llibertat.
Llibertat per decidir què faig, com ho faig i cap a on vull portar el projecte. Llibertat per provar idees sense haver d’esperar que tres persones per sobre meu les aprovin. I llibertat per equivocar-me, aprendre i tornar-ho a intentar.
També m’aporta molt orgull. De vegades miro enrere i penso en la nena petita que vaig ser, amb totes les idees i ganes de veure món, i em fa molta il·lusió pensar: “Mira que valenta que estàs sent. Era una idea, i l’estàs fent realitat”.

12. Hi va haver algun moment en què vas confirmar que aquesta decisió havia valgut la pena?

Sí, ho recordo perfectament: quan vaig començar a vendre les meves primeres guies.
No només pel fet de vendre, sinó pel que significava. Era veure que tot aquell contingut que havia creat durant anys, tota aquella comunitat i tota aquella confiança que havia anat construint, començaven a convertir-se en un projecte real.
Va ser un moment molt especial perquè vaig sentir que tot començava a tenir sentit. Que no havia estat publicant durant anys per res, sinó que estava construint alguna cosa, encara que al principi no ho sabés del tot.

13. Des de la teva experiència, com està canviant el sector turístic amb la irrupció dels creadors de contingut i el màrqueting personal?

El món de la creació de contingut canvia constantment. Fa uns anys, quan jo vaig començar, moltes empreses del sector turístic encara no consideraven imprescindible tenir una presència digital cuidada, activa i estratègica. Ara, l’any 2026, això ha canviat molt.
Avui moltes marques turístiques no només ho consideren necessari, sinó que també hi destinen una part important del pressupost, perquè han entès que la comunicació digital és essencial per connectar amb el viatger actual.
Però també crec que cada vegada és més exigent. Abans, ensenyar un viatge bonic podia ser suficient per promocionar una destinació o una marca. Ara ja no. Ara els creadors han d’aportar valor real, diferenciar-se, educar, explicar millor, ser més transparents i generar confiança.
Crec que el sector turístic està entenent que el màrqueting personal i els creadors de contingut tenen molt poder, però també que no tot val. La gent cada vegada detecta més ràpid quan una recomanació és buida o quan no hi ha experiència real darrere. Per això penso que el futur va cap a continguts més útils, més honestos i més ben treballats.

14. Quin consell donaries als estudiants del CETT que volen dedicar-se al màrqueting digital o crear la seva pròpia marca personal però no s’atreveixen a fer el pas?

Els diria que s’animin a provar-ho. Una de les coses més positives del sector digital és que encara està en plena expansió i hi ha espai per a molta gent.
Si tens una idea, revisa-la, busca referents, dona-li forma i llança-la. Crear un projecte digital és molt més senzill del que molta gent pensa. No vol dir que sigui fàcil mantenir-lo o fer-lo créixer, però començar és molt més accessible que mai.
També els diria que no esperin a tenir-ho tot perfecte. Mai tindràs la web perfecta, el vídeo perfecte, la idea perfecta o el moment perfecte. Però és que el més important és començar. Quan comences, aprens. I quan aprens, millores.

Així que el meu consell seria: si tens una idea, intenta portar-la a terme. Prova-la. Equivoca’t. Ajusta. Torna-hi. Perquè moltes vegades el que et canvia el camí no és tenir-ho tot clar, sinó atrevir-te a fer el primer pas.

Categories
CETT Alumni