Sílvia Culell: “Si vols ser sommelier, comença amb la formació; gaudiràs mentre aprens”

Sílvia Culell té quaranta-cinc anys i és de Berga. Des de fa uns anys, combina el periodisme i la sommelieria dedicant-se a escriure articles de vins i begudes i també compartint el vi amb les persones que els agrada sigui a través de tastos sigui en els establiments que dirigeix a la plaça de la Patum: el restaurant La Barana i la pizzeria Vidalba. A més d’haver-hi estudiat el Diploma Superior de Sommelier, la seva relació amb el CETT continua gràcies a la col·laboració amb la DO Cava per la qual exerceix de formadora i per col·laboracions com la classe pràctica de cloenda del curs de sommelier.

Formació per a sommeliers

Què et va decidir fer-te sommelier?

Sense cap mena de dubte, la passió pel vi i tot el que l’envolta: història, cultura, patrimoni, territori... El vi és vida en tots els sentits i la professió que més sap de tot això és la de sommelier.

Quines característiques fan un bon sommelier?

Saber escoltar i sobretot interpretar el que el client/consumidor vol en cada moment. Per molt que sàpiga de vi, si no sap escoltar i comunicar, no li servirà de gairebé res...

Quina és la importància de la formació per a un sommelier?

Molta i tota. El món del vi està en constant moviment. És un element viu i, per tant, el sommelier ha d’estar constantment atent a les novetats, però no només això. La formació al voltant del vi és de 360°. Cal saber “de tot una mica” per garantir la millor experiència al receptor.

Com es recicla professionalment un sommelier?

Doncs una vegada més estant atent, participant en jornades, fires, mostres... Visitant cellers -conèixer els veritables actors del vi és primordial-, fent cursos, llegint llibres... Tot és vàlid sempre que hi hagi la garantia que la font és la bona. I en aquest sentit les escoles de formació, com el CETT, donen molta tranquil·litat.

Quines són les claus per a un bon maridatge?

I això ho he de contestar en quantes línies? (riu) La veritat és que el més important és poder-ho tastar, però sabem que moltes vegades això és difícil. Per tant, el que us diria com a clau bàsica és conèixer molt bé el producte, tant la beguda com el plat, les seves característiques per poder jugar amb totes les cartes. És evident, però, que amb això no n’hi ha prou per fer un maridatge màgic. El meu consell és recórrer sempre a la formació i aprendre dels millors, i en aquest cas el tenim a prop: l’amic i mestre Ferran Centelles en el seu llibre ¿Qué vino con este pato?, a més de fer un repàs als grans de la història dels maridatges, dona també algunes claus per aconseguir-ho.

Per als que no som professionals, quins consells ens donaries per encertar en un maridatge?

Fixar-se en la intensitat del plat i del vi que l’ha d’acompanyar i equilibrar-ho. Com sempre i com quasi en tot, si busques l’equilibri segur que l’encertes.

Com està la presència de la dona en el món de la sommelieria?

Afortunadament, cada vegada millor, tant per presència com per quantitat, però això no vol dir que ens hàgim de relaxar a l’hora de reivindicar-ho.

Què li diries a algú que vol ser sommelier, però encara no s’ha decidit a fer el pas?

Que ho provi i ho faci començant amb la formació. El coneixement no fa mai nosa i, si et planteges ser sommelier, és que ja t’has apassionat pel món del vi i, per tant, acabi sent o no la teva professió gaudiràs aprenent. Per altra banda, ser sommelier no vol dir haver d’acabar treballant en una botiga o restaurant. És una professió amb múltiples sortides i moltes possibilitats d’acabar-t’ho passant molt bé mentre fas feina.

El CETT-UB ofereix formacions sobre sommelieria:

Curs d'Iniciació a la Sommelieria: de forma semipresencial, podràs assolir nous coneixements en cultura vinícola nacional, enologia, especialment en el tast, els tipus de vins, el maridatge i els serveis.

Diploma Superior de Somelieria: en dos cursos acadèmics, aconseguiràs noves habilitats i dominaràs el món del vi; l’anàlisi sensorial, amb especial èmfasi en el tast organolèptic de tot tipus de vins; el maridatge, l’elaboració de la carta i el servei del vi