Jordi Tarré, CETT Alumni Estrella Michelín: “L’experiència gastronòmica pot ser sorprenent sense focs artificials”

Jordi Tarré, cuiner de 29 anys i alumni del CETT, és el fundador, propietari i xef del restaurant Prodigi, establiment ubicat a Barcelona i reconegut recentment amb una Estrella Michelin. La seva proposta gastronòmica destaca per combinar la simplicitat i la sofisticació a partir d’una cuina d’arrels catalanes amb una visió contemporània. 

Format en Tècnic en Cuina-Gastronomia i Serveis de Restauració i Tècnic Superior en Direcció de Cuina, Tarré va iniciar el seu recorregut professional als quinze anys al CETT. Durant la seva etapa formativa es va incorporar a cuines de referència com Nectari, Hisop i El Celler de Can Roca. Més endavant, va ampliar experiència a Londres, treballant en espais com The Fat Duck, Mandarin Oriental Hyde Park i Ametsa with Arzak Instructions. 

Després del seu retorn a Barcelona, es va incorporar al restaurant Hisop com a segon de cuina, fet que va marcar el pas previ a la creació de Prodigi. En aquesta entrevista, Tarré reflexiona sobre la seva trajectòria, la importància de la formació i els valors que defineixen la seva proposta gastronòmica. 

• Prodigi planteja el valor de la simplicitat i la sofisticació amb una aventura creativa moderna, com ho fa?  

Prodigi és un projecte que aboca records, experiències i arrels. Sempre hem volgut experimentar amb la innovació i la simplicitat, fer un camí on conviuen la cuina tradicional amb la més contemporània, però mantenint les arrels. 

La cuina actual és cada vegada més creativa i utilitza més tècniques i crec que, en aquest context, és fonamental recordar que més no és igual a millor. De fet, encara que una cosa pugui semblar d’aparença simple o sense artifici, pot tenir una gran feina darrere. El missatge que es vol enviar des de Prodigi és que l’experiència gastronòmica pot ser sorprenent sense focs artificials. 

• Arrels, records, experiències i ara una Estrella Michelin, com heu viscut aquesta fita o què fa de Prodigi un restaurant d'estrella? 

Només puc dir que des que vam obrir el restaurant s’han intentat fer millor les coses any rere any. És una carrera de fons. Anar millorant, tenir prou humilitat per entendre que hi ha coses que encara no estàs fent bé i saber que sempre es pot aprendre més. S’han de tocar de peus a terra i el cap al cel, i a les estrelles, i pensar i somniar moltíssim que al final és el més important. 

• El restaurant fa tribut a la cuina catalana, què en destacaries de la nostra cuina en l'any que som Regió Mundial de la Gastronomia? 

A la cuina catalana tenim unes bases i uns fons que altres cultures no tenen. Mai he vist per a Prodigi un punt de partida que no sigui la cuina catalana. Jo he viscut fora i he tingut influències de moltes altres cuines, però els sabors que em porten a casa són els de la cuina catalana: els sofregits de la mare, les reduccions, els sabors potents... Un projecte tan personal es crea a partir d’aquesta base. 

• Què ha de tenir un bon/a xef el dia d'avui? 

Uf, aquesta pregunta... Ha de tenir disciplina, moltes ganes d’aprendre, humilitat, i sobretot, motivació per anar cada vegada una mica més enllà. Ha de tenir inquietud i ganes constants de millorar. I, el més important de tot, tenir molta estima en cuinar, perquè la clientela ho nota.   

• “Se hace o se nace”? Com t'ha ajudat la teva formació en la teva carrera professional? 

Es fa en un 95%. El primer pas, i imprescindible, és la formació. Després t’has d’anar fent a cuines, ser autodidacta, aprendre en diferents restaurants i desenvolupar-te professionalment. S’han de tenir bases, coneixement, aprenentatge, implicació, ganes d’aprendre, dedicació i saber escoltar.  

• Podries compartir amb nosaltres què t’emportes de la teva formació al Campus CETT? 

El CETT va ser el primer pas, l’inici. Em va donar les eines per començar a entendre aquest món, les possibilitats i la sortida laboral què necessitava. Animo a tothom a formar-se. Els programes d’estudis evolucionen i milloren constantment i la cuina requereix pràctica, però els primers anys de formació et permeten assentar bases, cometre erros i experimentar abans d’entrar al món laboral. 

• Què li diries a una persona que vol dedicar-se a l'alta cuina? 

Primer de tot, li recomanaria que no es dediqui a l’alta cuina, que comenci per dedicar-se a la cuina. Es poden fer moltes coses dins la gastronomia, no tot és alta cuina, ni tot són restaurants estrelles Michelín. S’han de valorar tres coses importants: què et mou, on et sents còmode i en què destaques. Crec que, si algú es vol dedicar a l’alta cuina, primer ha d’analitzar tot això, provar i experimentar en la cuina “normal”.  

Jo no he estat sempre en restaurants d’alta cuina. He treballat en una rostisseria, en una pastisseria, en restaurants... vaig estar provant diferents coses fins que vaig trobar el tipus de cuina que m’agradava. S’ha d’estar obert, perquè la gastronomia és diversa i ofereix moltes sortides. L’ideal és que cada persona entengui les seves enfortisses i trobi on desenvolupar-les de la millor manera.