Màrqueting gastronòmic: estratègies clau i tendències per dinamitzar negocis de restauració
Descobreix les millors estratègies de màrqueting gastronòmic per posicionar el teu restaurant. Xarxes i tendències. Forma't al CETT-UB!
El sector de la restauració i la gastronomia viu una època de profunda transformació competitiva. En un entorn saturat de propostes culinàries, tenir un producte excel·lent al plat ja no és suficient per garantir l'èxit comercial d'un establiment. La implementació rigorosa del màrqueting gastronòmic s'ha convertit en el pilar fonamental per conceptualitzar projectes rendibles, atraure una clientela cada vegada més exigent i construir marques memorables en l'àmbit de la restauració.
En aquesta guia analitzarem les estratègies de màrqueting per a restaurants més eficaces, des de la construcció del branding fins a les últimes innovacions digitals i les vies formatives per liderar la gestió comercial del sector gastronòmic.
Què és el màrqueting gastronòmic i per què és clau en el sector actual?
El màrqueting gastronòmic abasta el conjunt d'investigacions, estratègies de comunicació, disseny d'experiències i polítiques de preus destinades a satisfer les necessitats del comensal i maximitzar la rendibilitat d'un negoci de food & beverage.
A diferència del màrqueting convencional, la gastronomia involucra aspectes emocionals, sensorials i d'estil de vida molt accentuats. Les i els clients no només consumeixen aliment; busquen històries (storytelling), valors de sostenibilitat, estètica visual i una atenció personalitzada. Un pla de màrqueting sòlid permet diferenciar-se de la competència, optimitzar el tiquet mitjà i fidelitzar el públic objectiu.
Estratègies essencials per posicionar un restaurant
Per dissenyar una proposta de valor atractiva i incrementar les vendes, cal estructurar un pla estratègic que combini accions online i offline.
1. Branding culinari i storytelling de marca
El branding per a restaurants defineix la identitat visual, el concepte gastronòmic, el to de comunicació i l'atmosfera del local (interiorisme i framing). Construir un relat autèntic sobre l'origen dels ingredients, la filosofia de la cuina o el llegat de l'equip de cuina genera una connexió emocional immediata amb les i els comensals.
2. Inbound Marketing i gestió de la reputació online
La decisió de on anar a dinar o sopar comença gairebé sempre en l'entorn digital. Resulta crític optimitzar la presència en plataformes de mapes i ressenyes (Google Business Profile, TripAdvisor, TheFork) mitjançant la gestió activa de les opinions i una estratègia SEO local enfocada en termes de posicionament gastronòmic.
3. Estratègia en xarxes socials i contingut visual
Les plataformes visuals com Instagram i TikTok són aparadors determinants. El contingut ha de combinar fotografia gastronòmica professional, vídeos entre bastidors (behind the scenes), receptes curtes i la col·laboració transparent amb creadors de contingut (influencer màrqueting) que comparteixin els valors de la marca.
4. Enginyeria de menú (Menu Engineering)
El disseny del menú no és una simple tasca estètica; és una eina analítica basada en dades. Mitjançant l'estudi de la popularitat i el marge de contribució de cada plat, s'optimitza la maquetació visual de la carta per guiar l'atenció del comensal cap a les elaboracions més rendibles (stars i plowhorses).
Tendències emergents en el màrqueting per a restaurants
Les i els professionals de la gestió gastronòmica han d'anticipar les demandes del mercat adoptant les tendències que marquen la pauta global:
- Sostenibilitat real i comunicació d'impacte (Kilòmetre 0): Les i els consumidors valoren de forma prioritària els restaurants amb compromisos clars enfront del malbaratament alimentari (zero waste) l'ús de productes locals.
- Experiències immersives i Pop-up Dining: Esdeveniments efímers, sopars, maridatge temàtics i col·laboració entre xefs (four-hands dinners) per generar expectació i cobertura mediàtica.
- Digitalització del Delivery i Dark Kitchens: Optimització de l'embalatge (packaging), menús exclusius per emportar i estratègies de comercialització específiques per a plataformes de repartiment a domicili.
Formació especialitzada: Com convertir-se en expert en gestió i màrqueting gastronòmic?
Liderar l'àrea comercial o la direcció d'un projecte gastronòmic requereix una combinació única de sensibilitat culinària, visió de negoci i domini de l'analítica digital.
Per a aquelles persones que desitgen adquirir una comprensió profunda de la gastronomia des de les seves bases científiques, creatives i de gestió, cursar el Grau en Ciències Culinàries i Gastronòmiques del CETT-UB brinda la formació interdisciplinària adequada per innovar en la indústria alimentària i la restauració.
D'altra banda, per a professionals, xefs o emprenedor@s que busquen especialitzar-se en la vessant directiva i en la conceptualització de models de negoci rendibles, el Màster Universitari en Direcció d'Empreses de Restauració i Gastronomia del CETT-UB ofereix les eines clau per dissenyar plans de màrqueting avançats, gestionar comptes d'explotació i liderar la transformació del sector.
|
Vols crear conceptes gastronòmics d'èxit i gestionar restaurants líders? Descobreix el Grau en Ciències Culinàries i Gastronòmiques del CETT-UB o fes el salt professional amb el Màster Universitari en Direcció d'Empreses de Restauració i Gastronomia. |
Categorització de Plats en Enginyeria de Menú
|
Categoria de Plat |
Popularitat (Volum de Vendes) |
Rendibilitat (Marge de Contribució) |
Estratègia de Màrqueting Recomanada |
|
Estrella (Star) |
Alta |
Alta |
Mantenir la qualitat, ubicar en la zona de major visibilitat visual de la carta (focal point). |
|
Cavall de Batalla (Plowhorse) |
Alta |
Baixa |
Repensar la recepta per reduir costos de matèria primera o ajustar lleugerament el preu. |
|
Puzle (Puzzle) |
Baixa |
Alta |
Redissenyar la descripció a la carta, promocionar en xarxes socials o suggerir mitjançant el personal de sala. |
|
Gos (Dog) |
Baixa |
Baixa |
Avaluar la seva eliminació de la carta o substitució per una proposta més atractiva. |
Preguntes Freqüents sobre Màrqueting Gastronòmic (FAQ)
1. Quant pressupost ha de dedicar un restaurant al màrqueting?
Com a regla general, un establiment de restauració sol destinar entre el 3% i el 6% de les seves vendes brutes estimades a accions de màrqueting i comunicació. En fases d'obertura o reposicionament de marca, aquest percentatge pot elevar-se fins al 8%-10%.
2. Continuen sent eficaços els comunicats de premsa i la relació amb mitjans gastronòmics?
Sí. La presència en premsa especialitzada i les ressenyes de crítics gastronòmics aporten una gran credibilitat i autoritat a la marca, complementant el treball en xarxes socials i canals propis.
3. Quina diferència hi ha entre la gestió de sala tradicional i el màrqueting experiencial?
La gestió de sala tradicional s'enfoca en el compliment tècnic del servei. El màrqueting experiencial dissenya cada punt de contacte (customer journey) per evocar emocions, des de la il·luminació i la música fins a la presentació dels plats i el seguiment posterior a la visita.
4. Cal tenir coneixements de cuina per fer màrqueting gastronòmic?
No és imprescindible ser xef, però sí que cal comprendre els processos culinaris, la temporalitat del producte i les dinàmiques operatives de la cuina per comunicar la proposta amb rigor i autenticitat.