Diada Nacional de Catalunya 2026 | 10 claus que expliquen la projecció de Catalunya al món

La projecció internacional d’un país no es construeix només amb notorietat. Es construeix amb identitat, talent, capacitat d’innovació i una manera pròpia d’explicar-se al món. Catalunya i, de manera molt significativa Barcelona, en són un exemple. Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, des del CETT, el Dr. Eugeni Osácar, director acadèmic de la Càtedra Universitat de Barcelona de Turisme, Hoteleria i Gastronomia explica aquesta evolució amb 10 claus. 

En els darrers trenta anys Catalunya ha construït una projecció internacional basada en l’esport, la cultura, el patrimoni, la gastronomia, la innovació i la capacitat d’acollir grans esdeveniments. Els Jocs Olímpics de 1992 van obrir una nova etapa que té continuïtat fins a l’actualitat. Des d’aleshores, nous moments han anat enriquint la imatge i la marca de Barcelona (i en part de Catalunya) fins a convertir-les en un territori identificat amb la creativitat, el talent i la projecció global.  

1. Barcelona 1992: Els Jocs Olímpics que ho van canviar tot 

Els Jocs Olímpics van representar el gran punt d’inflexió de la Catalunya contemporània. Barcelona va transformar la seva façana marítima, va modernitzar les infraestructures i es va presentar al món com una ciutat oberta, mediterrània i innovadora. L’estiu de 1992 milions de persones arreu del món van descobrir una ciutat desconeguda fins aleshores. El llegat no va ser només urbanístic, sinó que va néixer una nova manera d’explicar Barcelona i Catalunya al món, establint-se les bases de la seva futura projecció internacional.  

2. El Barça: una marca global que projecta Barcelona i Catalunya 

Es pot dir, sense exagerar, que cap institució catalana té una notorietat internacional comparable a la del FC Barcelona. Durant les darreres dècades, el club ha transcendit l’àmbit esportiu per convertir-se en una de les marques més reconegudes del planeta. El Dream Team de Johan Cruyff, l’etapa de Pep Guardiola, el lideratge de Leo Messi o el model de la Masia han contribuït a construir un relat d’excel·lència, talent i identitat que arriba a milions de persones. Per a moltes d’elles, el primer contacte amb Catalunya és precisament a través del Barça, convertit en un autèntic ambaixador global.       

3. La revolució gastronòmica: d’El Bulli a la Regió Mundial de la Gastronomia 

La cuina catalana és un dels grans motors de projecció internacional del país. Ferran Adrià va revolucionar la gastronomia mundial des del Bulli, situat a la Cala Montjoi de Roses (Alt Empordà), considerat el millor restaurant del món cinc vegades (del 2002 al 2009). Un impuls que va donar pas a noves generacions de xefs excepcionals, entre els quals destaquen els germans Roca, Carme Ruscalleda, Fina Puigdevall, Albert Adrià, els germans Torres o Oriol Castro, Mateu Casañas i Eduard Xatruch al capdavant del Disfrutar Barcelona. Xefs  i restaurants que han contribuït  decisivament a situar Catalunya en el mapa mundial de l’avantguarda culinària. Un lideratge que ha tingut un merescut reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 (el primer cop que s’atorga a un territori europeu). Una distinció que posa en valor no només l’alta cuina, sinó també el producte local, el paisatge, la tradició, la innovació i la sostenibilitat.  

4. Gaudí i la Sagrada Família: icones universals 

L’Any Internacional Gaudí 2002 celebrat a Barcelona i altres poblacions catalanes va reforçar la projecció mundial de l’arquitecte català i del modernisme. Tot i que a Barcelona (i comarques) hi ha set edificis d’Antoni Gaudí i dos de Lluís Domènech i Montaner reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, s’ha de reconèixer que la Basílica de la Sagrada Família és un dels grans símbols internacionals de la ciutat i del país. El temple, que porta gairebé un segle i mig en construcció, ha viscut, especialment les darreres dècades, un augment espectacular de la seva projecció com a símbol de l’arquitectura, la creativitat i la cultura catalana. La màxima expressió, almenys fins ara, ha estat la inauguració de la torre de Jesucrist, el punt més alt i l’església més alta del món, amb 172,5 metres d’altura, beneïda i inaugurada oficialment el juny de 2026 pel papa Lleó XIV. Aquest esdeveniment, que va incloure un espectacle impactant de drons, va generar una onada d’admiració global, que ha impulsat la Sagrada Família al selecte grup d’icones globals i universals.  

5. Miró i Dalí: l’art català amb projecció universal   

La cultura i el patrimoni han estat grans ambaixadors de Catalunya al món. Figures com Joan Miró i Salvador Dalí, profundament vinculades al país i alhora universals, han contribuït al seu reconeixement internacional. L’Any Miró 1993 i l’Any Dalí 2004, coincidint amb els naixements dels dos artistes, van esdevenir moments destacats per reivindicar-ne el seu llegat i reforçar la seva projecció al món, així com la importància de Catalunya com a país cultural. Barcelona, Mont-roig, Figueres, Portlligat o Púbol formen part d’una geografia artística que connecta creació, identitat, patrimoni i territori amb una dimensió clarament internacional. 

6. Catalunya, una destinació turística global 

En tres dècades, Catalunya s’ha consolidat entre les principals destinacions turístiques d’Europa. Barcelona ha estat el gran motor, sent avui dia una de les ciutats més admirades i desitjades del panorama turístic mundial. Ara bé, aquesta projecció internacional també s’ha estès a la Costa Brava, la Costa Daurada i, fins i tot, al Pirineu. El patrimoni cultural, el paisatge, la gastronomia,  l’enoturisme i el litoral i les platges són reclams que impulsen al país i el posicionen entre els llocs més desitjats del planeta. Aquest èxit també ha obert un debat sobre la sostenibilitat, la gestió i els models turístics. Avui dia, el repte ja no és créixer més, sinó créixer millor, preservant la qualitat de vida de les persones residents i el valor dels recursos que han fet de Catalunya una destinació de referència.  

7. Catalunya a través de les pantalles  

L’audiovisual s’ha consolidat com una eina estratègica per comunicar i posicionar les destinacions turístiques en un entorn global, digital i competitiu. De manera més concreta, les pel·lícules i sèries de ficció generen narratives audiovisuals amb milers d’imatges que tenen la capacitat de crear imaginaris col·lectius, despertar emocions i influir en la percepció dels territoris, transformant espais reals en destinacions desitjades.  

Catalunya, com a potència turística i audiovisual es troba en una situació òptima per desenvolupar el turisme de pantalla. El territori català acull de mitjana anual més de 80 produccions audiovisuals de ficció, amb grans pel·lícules i sèries internacionals com Uncharted, Game of Thrones o The Crown. Cada dia són més les persones que reconeixen que ja no visiten un lloc perquè n’han sentit parlar o els han recomanat, sinó perquè abans l’han viscut emocionalment a través de les pantalles. Avui dia, els turistes no visiten únicament llocs, sinó que visiten significats, emocions i històries. El turisme de pantalla ens mostra fins a quin punt la imaginació pot transformar la realitat i convertir una experiència audiovisual en una experiència turística. I, sens dubte, Catalunya té tots els elements per convertir-se en una destinació de referència.  

8. Barcelona, capital tecnològica 

L’arribada del Mobile World Congress (MWC) el 2006 va marcar un abans i un després en el posicionament internacional de Barcelona. Des d’aleshores, la ciutat ha anat consolidant un ecosistema d’innovació reforçat per altres esdeveniments de primer nivell com el Smart City Expo World Congress o l’Integrated Systems Europe (ISE). El conjunt d’aquests esdeveniments projecten la imatge d’una Barcelona (i Catalunya) oberta al coneixement, la recerca i les tecnologies digitals, amb capacitat d’atreure talent, inversió i empreses d’arreu del món.  

9. Primavera Sound i Sónar: la cultura contemporània com a marca 

La projecció internacional també es construeix des de la cultura i, de manera més específica, des de la música. El Primavera Sound (inaugurat el 2001) i el Sónar (creat el 1994) han convertit Barcelona en una de les capitals mundials de la música, les arts digitals i la creativitat. Aquests festivals han contribuït a renovar la imatge de Catalunya, complementant el patrimoni històric amb una oferta cultural contemporània, innovadora i cosmopolita.  

10. Catalunya, un país que sap projectar-se al món a través dels grans esdeveniments esportius 

Catalunya ha demostrat les darreres dècades una gran capacitat per organitzar grans esdeveniments esportius i, que aquests, a més, es converteixin en eines de projecció internacional. El Gran Premi de Fórmula 1, el campionat de MotoGP, els campionats del Món de Natació (2003 i 2013), els Jocs del Mediterrani de Tarragona 2018, la Copa d’Amèrica de vela 2024, el Gran Départ del Tour de France 2026 o la futura Ryder Cup 2031 de golf a Caldes de Malavella (La Selva), són alguns dels exemples que comparteixen una mateixa virtut: situen Catalunya davant de milions d’espectadors i la converteixen en l’escenari d’un relat global. Ara bé, el repte ja no és només organitzar grans esdeveniments, sinó aconseguir que cadascun deixi un llegat econòmic, social i territorial, reforçant les marques de Catalunya i Barcelona.  

Del reconeixement al posicionament 

Aquestes deu claus expliquen quelcom més que una successió d’èxits. Expliquen la construcció de dues marques, Catalunya com a país i Barcelona com a ciutat. Els Jocs Olímpics van projectar una Catalunya moderna; el Barça, una identitat esportiva global; la gastronomia, la creativitat; Gaudí i la Sagrada Família, el patrimoni universal; Miró i Dalí, l’art català al món; el turisme, la riquesa i la diversitat del territori; l’audiovisual, la creació de nous imaginaris; la tecnologia, la innovació; els festivals, la contemporaneïtat i els grans esdeveniments esportius, una capacitat organitzativa reconeguda internacionalment. Després de més de tres dècades, Catalunya i Barcelona han aconseguit ser reconegudes internacionalment per una suma d’actius que configuren un relat compartit. El repte dels pròxims anys serà convertir aquest reconeixement en un posicionament que generi valor econòmic, cultural, social i territorial per al conjunt del país.