Dra. María del Pilar Leal Londoño, directora del I Congrés Internacional de Turisme Gastronòmic: “És necessari entendre el turisme gastronòmic com a patrimoni viu amb impacte territorial”

El I Congrés Internacional de Turisme Gastronòmic, acollit pel CETT i coorganitzat juntament amb la UPC de Lima, la Universitat d’Alacant a travès de la Càtedra Gasterra, la Universitat d’Alcalá i la UOC amb la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament, va situar Barcelona com a punt de trobada global per a la reflexió acadèmica i professional sobre el futur del sector. 

Parlem amb la directora, la Dra. María del Pilar Leal Londoño per a conèixer les principals conclusions de les tres jornades i les perspectives a les que obren pas. 

• D’on va sorgir el Congrés Internacional de Turisme Gastronòmic i a quines realitats busca donar resposta? 

Sorgeix com a resposta a la necessitat de trobar un espai de reflexió, discussió i debat entre la comunitat acadèmica i professional en la matèria, amb el valor afegit d’oferir una mirada plural i diversa que encara no es trobava en cap congrés acadèmic internacional. En un context d’interès creixent per les comunicacions sobre turisme gastronòmic, amb aquest Congrés sistematitzem el coneixement, connectem la recerca amb la pràctica i donem resposta als reptes del sector. 

A més, treballem des d’un enfocament que integra la visió llatinoamericana i iberoamericana, incorporant veus que històricament han tingut menys presència en aquest tipus de trobades acadèmiques. La majoria de congressos internacionals dedicats al turisme gastronòmic estan organitzats per institucions i universitats angloparlants, i les sessions relacionades amb aquesta temàtica es desenvolupen principalment en anglès. 

Davant d’aquesta realitat, hem ofert una plataforma accessible que amplia la participació i dona visibilitat a investigadores i investigadors no només hispanoparlants, sinó també a joves acadèmics que no disposen dels recursos necessaris per desplaçar-se a Europa i assistir a aquest tipus d’esdeveniments. D’aquesta manera, contribuïm a descentralitzar el debat i a enriquir-lo amb perspectives que transcendeixen el marc europeu. 

• El sector es troba immers en un moment de repensar el turisme a escala global. Consideres que el Congrés ha contribuït a obrir noves perspectives i enfocaments per entendre millor el vincle entre gastronomia, territori i sostenibilitat? 

És un plaer poder afirmar que sí. El Congrés ha permès visibilitzar i fer tangible que el turisme gastronòmic no és una tendència, ni una moda o una submodalitat dins del turisme cultural, sinó que té entitat pròpia. 

Pel que fa a les perspectives, a través de diferents comunicacions es va posar el focus en noves tendències relacionades amb el turisme regeneratiu o el turisme lent, que evolucionen el concepte clàssic de sostenibilitat i donen pas a una nova perspectiva de treball integral basada en tres eixos diferenciats: la sostenibilitat social, econòmica i ambiental. 

A més, es va evidenciar la necessitat d’entendre el turisme gastronòmic com a patrimoni viu amb impacte territorial en les comunitats, fet que assenyala la possibilitat d’utilitzar-lo com a eina d’innovació als territoris, amb les oportunitats de recerca aplicada que això suposa. 

• S’han identificat noves àrees de recerca o d’innovació dins del turisme gastronòmic que obren noves línies d’estudi o col·laboració entre universitats i sector? 

Sí. Per exemple, s’han identificat noves perspectives fruit d’una convergència poc habitual en congressos d’aquestes característiques, sempre des d’un enfocament clarament científic. Entre elles destaca la incorporació del food design aplicat al turisme gastronòmic, una línia que obre noves possibilitats d’anàlisi en la relació entre creativitat, experiència i territori. 

Així mateix, resulta especialment rellevant la recuperació arqueològica de la gastronomia, que permet interpretar el consum, la identitat i la construcció de comunitat a partir del passat històric, aportant una mirada de llarga durada al fenomen turístic-gastronòmic. 

D’altra banda, es va abordar el paper de la digitalització i dels suports digitals com a eines que transformen la manera d’entendre, comunicar i experimentar la gastronomia. En aquesta mateixa línia, des de la perspectiva de l’anàlisi del comportament, es va reflexionar sobre les narratives audiovisuals i el paper de la ficció en la construcció de la imatge de les destinacions, així com sobre la manera com aquestes representacions influeixen en l’experiència i en la decisió turística. 

Finalment, es va observar un volum important de comunicacions relacionades amb l’educació i el paisatge, una línia de recerca encara poc explorada. Aquest fet ens porta a confirmar un altre dels èxits del congrés: comptar amb comunicacions de professionals del sector, que van aportar una visió diferent i complementària a l’acadèmica, subratllant el potencial de la col·laboració en recerca aplicada que cal continuar desenvolupant. 

• Quines aportacions acadèmiques en destacaries de la primera edició i com poden transformar la indústria turística? 

En primer lloc, la gran diversitat metodològica: anàlisis qualitatives i etnogràfiques, anàlisi digital, anàlisi de contingut, experiència i experimentació social... Formes d’investigar que reforcen i aporten rigor a l’anàlisi del turisme gastronòmic. 

A més, es va confirmar una convergència disciplinària amb investigadores, investigadors i professionals analitzant el sector des de perspectives geogràfiques, empresarials, econòmiques, de màrqueting i comunicació o d’innovació. Això confirma que existeix un interès transversal per estudiar el fenomen en tota la seva dimensió. 

La suma entre universitats i la diversitat que cadascuna aporta ens ha permès superar un cert centralisme europeu i dialogar amb gastronomies molt potents de països com Uzbekistan, l’Índia, Mèxic o Xile, ampliant la projecció internacional amb una visió global, multidisciplinària, connectada amb la innovació i la transferència de coneixement. 

• Aquest Congrés s’ha celebrat per primera vegada a Barcelona i serà itinerant. Què ha suposat per al CETT acollir-lo i liderar-ne l’organització? 

Ens permet posicionar-nos com a referent en turisme gastronòmic. Al CETT fa anys que treballem aquest àmbit amb el Màster en Innovació en la Gestió Turística, en l’especialitat de Patrimoni Culinari i Gastronòmic, i ara hem pogut projectar i fer tangible tota aquesta experiència. 

El caràcter interuniversitari i internacional de la cita impulsa l’agenda del turisme gastronòmic i contribueix a reforçar Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 des d’un punt de vista científic. Això també ha permès generar noves aliances i sinergies entre empreses i comunitat acadèmica. 

• Una de les singularitats del congrés han estat les sortides i activitats en destinacions del territori. Quin valor aporta aquesta connexió entre teoria i terreny? 

Tal com dius: connecta. Connecta la part acadèmica més conceptual amb una dimensió aplicada al territori. Les sortides han estat diferencials, ja que, tot i que molts congressos les inclouen, no solen formar part de l’activitat quotidiana del congrés com en aquest cas. 

Aquestes experiències han permès observar in situ el patrimoni viu, entendre dinàmiques comunitàries, analitzar discursos i debatre a partir d’una vivència experiencial, generant així una visió holística i enriquidora del fenomen. 

• Quina importància té per a l’èxit d’una cita d’aquestes característiques reunir representants d’universitats, institucions públiques, empreses i destinacions turístiques? 

Permet dissenyar —o contribuir a dissenyar— noves estratègies adaptades a les realitats territorials, així com identificar elements que generin noves línies de recerca o de treball conjunt. De fet, les empreses participants van destacar que aquest espai els havia obert noves maneres de veure i entendre la seva feina, des de guies turístics fins a sommeliers. 

Aquestes sinergies generen beneficis també a nivell social, ja que incorporen la mirada de persones que treballen directament al territori i aporten una visió més àmplia, reflexiva i fins i tot crítica del sector, que es tradueix en un impacte positiu per a la comunitat. Pert tant, generem un desenvolupament territorial del turisme gastronòmic que permet parlat d’identitat, sostenibilitat i impacte social. 

• I, mirant al futur, quins consideres que són els grans reptes que haurà d’afrontar el turisme gastronòmic en els pròxims anys? 

En l’àmbit formatiu, és fonamental preparar professionals capaços de comprendre i gestionar els elements del patrimoni viu sense banalitzar la gastronomia ni els components identitaris dels territoris. En futures edicions del congrés, caldria obrir espais de debat ètic i reflexió al voltant de la identitat, la cultura i l’impacte que aquest fenomen genera als territoris de consum. 

És imprescindible abordar la qüestió dels impactes. Anne-Mette Hjalager, professora del Departament de Negocis i Medi Ambient de la Universitat del Sud de Dinamarca i keynote speaker del congrés, va subratllar la necessitat de mesurar amb rigor l’impacte real que el turisme produeix als territoris, més enllà de les imatges romantitzades que circulen a les xarxes socials i plataformes digitals. 

En els pròxims anys, el turisme gastronòmic haurà d’avançar decididament en aquesta línia: la percepció bucòlica que sovint es projecta no sempre coincideix amb l’experiència de la ciutadania en el seu conjunt, i caldrà oferir respostes concretes i sostenibles als efectes que genera.