Grup de reflexió CETT Fundació | Governança, dades i acció climàtica: les claus per transformar el turisme mediterrani segons un informe del CETT-UB

La CETT Fundació presenta el Tourism Policy Paper: Emergència climàtica i turisme a la Mediterrània, un document estratègic elaborat per l’equip de recerca del CETT Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy, que analitza els grans reptes que afronta el sector turístic davant l’emergència climàtica i proposa línies d’acció per avançar cap a un model més resilient, regeneratiu i alineat amb els objectius climàtics globals. 

El document és el resultat del Policy Dialogue anual impulsat pel Grup de Reflexió de la CETT Fundació, un espai de debat i anàlisi que reuneix professionals, personal investigador, representants institucionals i la comunitat experta del sector per abordar els principals reptes de futur del turisme des d’una mirada transversal i multidisciplinària. 

En aquesta edició, el Policy Dialogue ha posat el focus en la relació entre turisme i emergència climàtica, reivindicant la necessitat d’abordar aquesta qüestió des del coneixement, la governança i la coordinació entre agents públics i privats. El treball parteix d’una idea central: el turisme exerceix un doble paper davant el canvi climàtic. D’una banda, és un dels sectors més vulnerables als seus impactes, especialment en territoris com la Mediterrània; de l’altra, contribueix de manera significativa a les emissions globals i a la pressió sobre els ecosistemes. 

Davant d’aquesta realitat, el Policy Paper defensa que no abordar aquesta qüestió ja no és una opció i subratlla el rol de la universitat i la recerca com a espais clau per interpretar els reptes contemporanis i contribuir a la presa de decisions basada en evidència. 

Del coneixement a l’impacte: dades, governança i acció climàtica 

Una de les principals conclusions del Policy Paper és la necessitat d’abordar l’emergència climàtica des d’una perspectiva sistèmica i de governança compartida. El document alerta que la responsabilitat no pot recaure exclusivament en les decisions individuals de les persones viatgeres, sinó que cal un paradigma que integri adaptació i mitigació, polítiques públiques, estratègies territorials i marcs reguladors capaços d’impulsar transformacions estructurals.  

El document posa especial èmfasi en la necessitat de generar dades útils no només sobre els impactes del canvi climàtic en el territori, sinó també sobre l’efectivitat real de les polítiques, eines i accions de descarbonització. En aquest sentit, defensa que la informació i els indicadors han de convertir-se en instruments de transformació i presa de decisions. 

Entre les principals propostes estratègiques, s'identifiquen tres grans eixos d’actuació. D’una banda, la institucionalització de la “lent climàtica” en la governança turística; tot i que UN Tourism identifica que el 62% de les polítiques turístiques esmenten el canvi climàtic, aquesta mera menció no es tradueix en coherencia i tangibilització efectiva en la política. D’altra banda, el foment de comportaments sostenibles mitjançant estratègies d’arquitectura de decisió i “nudging”, especialment rellevants en el context que assenyala el Sustainable Travel Report 2024, que mostra que el 75% dels viatgers globals afirma voler viatjar de manera més sostenible, però gairebé la meitat (45%) desconeix com trobar aquestes opcions o desconfia de la seva veracitat. Considerant aquesta darrera dada, finalment, és necessari també considerar l’estandardització i certificació com a eines de credibilitat i transformació. 

El document també adverteix de l’existència d’una important bretxa entre intenció i comportament en matèria de sostenibilitat turística. Tot i que la ciutadania manifesta una elevada preocupació per la crisi climàtica, això no sempre es tradueix en canvis efectius en els hàbits de consum o mobilitat.  

Una resposta col·lectiva davant un repte global 

El treball insisteix que la resposta a l’emergència climàtica només serà possible des de la col·laboració entre administracions, sector privat, comunitat científica i societat civil. En aquest marc, reivindica el paper de l’acadèmia per facilitar consensos i generar marcs compartits d’actuació.  

Finalment, el Policy Paper conclou que el futur del turisme mediterrani dependrà de la seva capacitat de transformació i adaptació davant el context climàtic actual. En aquest sentit, apunta el turisme regeneratiu com una de les vies més sòlides per avançar cap a un model que no només redueixi impactes, sinó que contribueixi activament a la regeneració ambiental i social. 

Consulta el Policy Paper.