Fotografia de: El turisme de tardor i la gastronomia | CETT
Universitat de Barcelona
Sala de premsa

El turisme de tardor i la gastronomia

27.10.2020
 
El turisme de tardor i la gastronomia

Es pot parlar de turisme gastronòmic de tardor?

Si es fila molt prim, potser es podria entendre com un sub-nínxol del turisme gastronòmic en un mercat turístic altament segmentat. D’acord amb una de les definicions de la literatura acadèmica sobre aquest tema, Hall i Sharples (2003) afirmen que el turisme gastronòmic consisteix en la visita a productors primaris i secundaris d’aliments, festivals gastronòmics, restaurants i llocs específics on el tast de plats i / o l’experimentació dels atributs d’una regió especialitzada en la producció d’aliments es el motiu principal per la realització d’un viatge.

Autors com Ellis et al. (2018) consideren el turisme gastronòmic un element que contribueix a altres tipologies de turisme, com ara el turisme rural o el turisme patrimonial, mentre que altres autors el consideren una subcategoria del turisme cultural. El que es desprèn d’aquestes consideracions és que el turisme gastronòmic permet conèixer, entendre i compartir les expressions culturals i el patrimoni d’una regió o territori a través dels seus productes alimentaris i de la seva cuina dins el context cultural local. És, per tant, un bon aliat del turisme rural per dinamitzar aquestes zones i generar creixement sostenible; això explica, en part, que moltes de les estratègies per al desenvolupament territorial prenguin la gastronomia com un recurs turístic-cultural d’alt valor afegit.

“El turisme gastronòmic permet conèixer, entendre i compartir les expressions culturals i el patrimoni d’una regió o territori”

La tardor és, per excel·lència, l’època de l’any amb major demanda de turisme rural, sobretot per part del turista domèstic i del visitant local. Una de les motivacions més importants és el gaudi de la canviant gamma cromàtica dels boscos i del contacte amb la natura. En països com els Estats Units aquesta motivació es concreta amb el que anomenen turisme de tardor, amb productes turístics ben desenvolupats com els Foliage tours o Color tours, coneguts popularment com Leaf peeping, on la gastronomia local juga un paper rellevant i es combina amb activitats de natura, així com amb d’altres de caire cultural. Es un tipus de turisme que, tot i no haver estat estudiat amb profunditat, genera ingressos considerables a l’economia local.

La gran diversitat paisatgística i geogràfica del nostre país el converteixen en una destinació molt atractiva, especialment a la tardor, ja que permet gaudir dels colors ocres, grocs, marrons i verds dels boscos a indrets com el Montseny, la Fageda d’en Jordà o els Ports de Tortosa-Beseit, o d’activitats ornitològiques d’avistament d’aus migratòries a espais naturals protegits com el Delta de l’Ebre o el Delta del Llobregat, ben a prop de la Ciutat Comtal.

“La gran diversitat paisatgística i geogràfica del nostre país el converteixen en una destinació molt atractiva, especialment a la tardor”

Aquesta diversitat es reflecteix també en els productes alimentaris, de temporada, tant al camp com al bosc: els bolets, les carxofes, les castanyes i fruits secs, moniatos i carbasses, raïm, figues, magrana o codony en són una bona mostra. És temporada de caça: faisà, guatlla, perdiu, llebre, conill de bosc, porc senglar o cérvol, entre d’altres. Els restaurants i petits hotels rurals els converteixen en protagonistes dels seus menús de tardor amb plats com amanides amb figues, magrana o codony, cremes de carbassa, castanya o ceps, carxofes, civets de carn de caça, xips de moniato, rostits d’au o magret d’ànec, per exemple.

Pel que fa al turisme gastronòmic, aquesta època de l’any esdevé un motiu d’atracció (pull factor) poderós amb celebracions i esdeveniments on degustar la tradició gastronòmica de la tardor, caracteritzada per matèries primeres de gran qualitat que es mostren en un calendari ple de festes, fires i jornades gastronòmiques. I és que tal i com es pot observar al gràfic següent, la tardor concentra gairebé la major part de les fires celebrades a Catalunya.

Percentatge de celebracions totals de fires gastronòmiques i de producte de l’ any 2017 desglossades per mesos

Fotografia de: El turisme de tardor i la gastronomia | CETT

Font: Elaboració pròpia a partir del calendari de la web www.festacatalunya.cat

Això es degut al fet que un gran nombre d’aquestes fires estan vinculades amb tasques tradicionals del món rural com la verema, la collita de productes com l’oliva, la sega de l’arròs, la matança del porc o trobades en punts clau d’intersecció de camins, com la Fira mil·lenària de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell, que emmarca la Fira de formatges artesans dels Pirineus des del 1995.

La temàtica més recurrent d’aquestes fires de tardor gira a l’entorn de tres productes tradicionals: el vi, l’oli i els bolets, però com ja s’ha indicat anteriorment, també hi ha altres protagonistes diversos. Addicionalment, es pot gaudir d’altres tradicions “importades”, com l’Oktoberfest, o adaptades, com ara tot un seguit de festes, fires i tasts entorn de les cerveses artesanes.

“La temàtica més recurrent de les fires de tardor gira a l’entorn de tres productes tradicionals: el vi, l’oli i els bolets”

Més enllà del tast de menjars i begudes, el turisme gastronòmic ofereix un ampli ventall d’activitats per conèixer i aprofundir en els aspectes culturals relacionats amb els patrimonis intangibles inherents a la gastronomia: visites als cellers vinícoles, on tot just s’està fermentant el vi novell, sortides micològiques guiades, rutes botàniques i recol·lecció d’herbes remeieres o visites a productors i empreses agroalimentàries, com el projecte Fet a Osona, que proposa al visitant la possibilitat de participar en tallers d’elaboració de producte com formatges o embotits. Com es pot veure, hi ha opcions per satisfer gairebé totes les motivacions i interessos gastronòmics dels visitants.

Aquesta tardor de la COVID-19 és incerta i resulta difícil fer previsions quant al turisme. Seguint la tendència de l’estiu, s’espera un increment del turisme rural i, alhora, del turisme gastronòmic, amb una demanda procedent principalment del turisme intern. Cal esperar, però, que degut a la segona onada de la pandèmia, possiblement alguns d’aquests esdeveniments es cancel·laran i, d’altra banda, donades les noves mesures de prevenció, es limitarà l’aforament amb la conseqüent reducció del nombre de visitants permesos. Així doncs, és convenient consultar els protocols i normatives de la destinació i de les festes que es vulguin visitar.

Mercè Civera Pérez, docent i investigadora del grup de recerca Cuina i Gastronomia del CETT-UB

Referències:

Hall, C. M.; and Sharples, L. (2003) The consumption of experiences or the experience of consumption? An introduction to the tourism of taste. En C.M. Hall, L. Sharples, R. Mitchell, N. Macionis and B. Cambourne (Eds.). Food tourism around the world. (pp.1-24) New York: Routledge https://doi.org/10.1016/B978-0-7506-5503-3.50004-X

Ellis, A., Park, E., Kim, S., y Yeoman, I. (2018) What is food tourism? Tourism Management (2018) 250-263 https://doi.org/10.1016/j.tourman.2018.03.025

Foto: SomMontornès

Categories

gastronomia tardor turisme patrimoni fires